18 d’abril de 2013

NOTES BERLINESES (XLVI)



"Abans d'aixecar un mur vull saber
què hi deixo fora i què hi confino dins,
i a qui, si no, podria molestar.
Hi ha alguna cosa que no estima els murs,
que no els vol. Li podria dir: -Follets,
però ben bé no ho són, i més m'estimo
que si de cas ho digui ell mateix. El veig,
portar una pedra fortament agafada
a cada mà, com un vell salvatge armat.
Es mou en la foscor, a mi em fa l'efecte,
no tan sols dels boscos ni de les ombres dels arbres.
No anirà més enllà de la dita del seu pare,
i li agrada haver-ho pensat tan bé,
de nou diu: -Una bona tanca fa bons veïns."

ROBERT FROST 'Mending Wall' (1914)

12 d’abril de 2013

"CARCERI D'INVENZIONE"


Ermetiche macchine di tortura.
MANFREDO TAFURI

A les Carceri de Piranesi, la constricció no ve de la falta d'espai, sinó d'una obertura, paradoxalment claustrofòbica, vers l'infinit. Representen un univers en el sentit més literal. Un univers mecànic que funda el regne de la més absoluta constricció. Un univers del pur domini sobre el subjecte, on la contradicció esdevé la realitat absoluta.


Gregoire Dupond, amb d, és l'autor d'aquesta animació, en tres dimensions, de les setze presons piranesianes, realitzada per a l'exposició itinerant "Les Arts de Piranesi. Arquitecte, gravador, antiquari, vedutista i dissenyador".

De fons sona el preludi de la segona suite per a violoncel de Johann Sebastian Bach.

6 d’abril de 2013

EN ELS ESPADATS DE MARBRE



Dos fragments de 'En els espadats de marbre' d'Ernst Jünger:

"Tots vosaltres coneixeu la ferotge malenconia amb què ens envaeix el record de temps benaurats. S'han esvaït de manera tan irreparable que cap altra llunyania no ens separaria de forma més despietada."

"Només llavors comprenem com som d'afortunats els homes de poder viure la vida en petites comunitats, sota un sostre tranquil, entre converses beneficioses i amoroses salutacions de bon dia i bona nit."

3 d’abril de 2013

ARQUITECTURES COMPARADES (IV)


Architektur des Gerüstes, des in All geöffneten Raumes. 
BRUNO TAUT

El 1919 Bruno Taut publica la seva Alpine Architektur. Un projecte utòpic que començà a idear, segons ell mateix, el dia de Tots Sants de 1917, en plena Gran Guerra. Un projecte que anà perfilant i re-dibuixant durant tot el 1918. Una mena d'utopia basada en les possibilitats empàtiques de la Glasarchitektur de Paul Scheerbart, a qui el mateix Taut ja havia dedicat la seva Glashaus, el pavelló de vidre construït durant la primera exposició de la Werkbund a Colònia.

Bruno Taut 'Alpine Architektur' (1919)

Per Scheerbart, l'arrel de la guerra i, per tant, de la destrucció és el tedi. Així doncs, per evitar-ho, Taut ens proposa aquest projecte col·lectiu que té l'ambició de crear un univers més ben estructurat capaç de contribuir a la Pau perpètua. Perquè, en el fons, l'arquitectura alpina és una faula mística que advoca per una completa reconstrucció del món, tot intentant fusionar la natura amb l'arquitectura. Però amb una arquitectura de vidre, entesa com la metàfora d'una nova vida més esplendorosa. Perquè només aquesta arquitectura pot ajudar-nos a transformar la vida i l'entorn en el qual vivim.

 

Noranta anys més tard, el també arquitecte Jakob Tigges va presentar una impactant proposta en el concurs d'idees per a la reordenació de l'antic i mític aeroport de Tempelhof. En comptes d'un nou barri o d'un nou parc, Tigges va proposar construir allò que Berlín no té: una muntanya. Però no pas un simple turó, com el Teufelsberg, sinó una autèntica arquitectura alpina: 'The Berg'. Una idea, absolutament insòlita, amb un fort poder evocador. Tota una icona ciutadana que, de fet, mai caldrà construir, perquè ningú nega que fer-la realitat és del tot impossible. En canvi, només ha calgut imaginar-la perquè, amb el temps, s'hagi acabat convertint en tota una utopia col·lectiva.