31 de desembre de 2010

INVENTARI #2010



Vint-i-cinc discos que van arribar en el meu 2010 per quedar-se.
Una vegada més, ordenats alfabèticament i sense cap mena de jerarquia.

Adam Green Minor Love
Aias A la piscina!
Arcade Fire The Suburbs
Arnaud Fleurent-Didier
La reproduction

L'Atelier
Focs aquàtics

Bastien Lallemant
Le verger

Beach House
Teen Dream
Belle & Sebastian Write About Love
Best Coast Crazy For You
Broken Bells Broken Bells
Bruce Springsteen
The Promise 

Darren Hayman & The Secondary Modern Essex Arms
Dente
L'amore non è bello

The Drums
The Drums

Dum Dum Girls
I Will Be

Jérôme Minière
Le vraix le faux
Mishima Ordre i aventura
Pascal Pinon
Pascal Pinon
The Radio Dept.
Clinging To A Scheme

Sanjosex
Al marge d'un camí

Seabear
We Built A Fire 

The Soft Pack The Soft Pack
Sufjan Stevens The Age Of Adz
Vampire Weekend
Contra

Wild Nothing
Gemini

29 de desembre de 2010

"NEVER FOLLOW SUIT"


all these other people who don't write
they're excluded
I don't care about them
they don't matter to me
it's for us

SKEME



The Radio Dept. és un d'aquells pocs grups que, un cop descoberts, mai abandones. Encara que la seva música evolucioni, d'uns inicis més sorollosos i distorsionats, cap a un pop d'atmosfera dub que caracteritza "Clinging to a scheme",
el seu esperat tercer disc.

Un dels seus punts àlgids és aquest "Never follow suit", on samplegen les paraules del grafitaire Skeme, extretes del documental "Style Wars". Una mena d'homenatge a la subcultura hip hop de principis dels anys 80 a la ciutat de Nova York.



17 de desembre de 2010

MONOCROM


nothing but silence around me
YANN TIERSEN




Buit de tot,
t'arrossegues
sota un cel de formigó.


Escampant les cendres,
d'aquell món anterior,
en aquest nou entorn

...
sense retorn.


9 de desembre de 2010

ALPHAVILLE, CIUTAT DEL DOLOR


Moment del film "Alphaville, une étrange aventure de Lemmy Caution", dirigit per Jean-Luc Godard, on l'actriu Anna Karina recita un conjunt de versos dispersos, procedents del poemari surrealista "Capitale de la douleur" de Paul Éluard.


Alors l'amour c'est quoi?
Ta voix, tes yeux, tes mains, tes lèvres. Nos silences, nos paroles. La lumière qui s'en va, la lumière qui revient. Un seul sourire pour nous deux. Pas besoin de savoir. J'ai vu la nuit créer le jour sans que nous changions d'apparence. O bien aimée de tous, bien aimée d'un seul, en silence ta bouche a promis d'être heureuse. De loin en loin dit la haine, de proche en proche dit l'amour. Par la caresse nous sortons de notre enfance. Je vois de mieux en mieux la forme humaine, comme un dialogue d'amoureux. Le coeur n'a qu'une seule bouche. Toutes les choses aux hasard, tous les mots dits sans y penser. Les sentiments à la dérive. Les hommes tournent dans la ville. Les regards, la parole et le fait que je t'aime, tout est en mouvement. Il suffit d'avancer pour vivre, d'aller droit devant soi vers tous ceux que l'on aime. J'allais vers toi. J'allais vers la lumière. Si tu souris, c'est pour mieux m'envahir. Les rayons de tes bras entrouvraient le brouillard.

Llavors l'amor què és?
La teva veu, els teus ulls, les teves mans, els teus llavis. La llum que se'n va, la llum que torna. Un sol somriure per a nosaltres dos. Cap necessitat de saber. He vist la nit crear el dia sense que canviem d'aparença. Ben estimada per tots, ben estimada per un sol, en silenci la teva boca ha promès ser feliç. De lluny diu odi, de prop diu amor. Per la carícia sortim de la nostra infantesa. Veig cada cop millor la forma humana, com un diàleg d'enamorats. El cor no té més que una sola boca. Totes les coses a l'atzar, totes les paraules dites sense pensar. Els sentiments a la deriva. Els homes volten per la ciutat. Les mirades, la paraula i el fet que t'estimo, tot està en moviment. N'hi ha prou d'avançar per viure, d'anar dret davant de si mateix cap a tots aquells que s'estimen. Anava cap a tu. Anava cap a la llum. Si somrius, és per envair-me millor. Els raigs dels teus braços entreobrien la boira.