"Les utopies consolen: ja que si no tenen lloc real, es desenvolupen en un espai meravellós i llis; es despleguen ciutats d'àmplies avingudes, jardins ben disposats, comarques fàcils, encara que el seu accés és quimèric. Les heterotopies inquieten, sens dubte perquè minen secretament el llenguatge, perquè impedeixen anomenar això i allò, perquè trenquen els noms comuns o els embullen, perquè arruïnen per endavant la “sintaxi” i no sols la que construeix les frases – aquella menys evident que fa “mantenir-se juntes” (unes a l'altra banda o enfront de les altres) a les paraules i les coses. Per això, les utopies permeten les faules i els discursos: es troben en el fil recte del llenguatge, en la dimensió fonamental de la faula; les heterotopies (com les que amb tanta freqüència es troben en Borges) eixuguen el propòsit, aturen les paraules en si mateixes, desafien, des de la seva arrel, tota possibilitat de gramàtica; desencadenen els mites i embolcallen en esterilitat el lirisme de les frases."
MICHEL FOUCAULT 'Les mots et les choses' (1966)
MICHEL FOUCAULT 'Les mots et les choses' (1966)
