Fragment de 'La muntanya màgica' de Thomas Mann: "L'espai rodant i en fuga, que va creixent entre ell i el lloc de procedència, dóna prova de forces que solen creure reservades al temps; hora rere hora produeix uns canvis interns que s'assemblen molt als que provoca el temps, però que en certa manera els superen. Igual que aquest, crea l'oblit, però ho fa perquè deslliga la persona humana de les seves relacions, perquè la trasllada a un estat de llibertat originària."
Llegint Beckett... un té la sensació que escriu com aquell qui pela una poma ceba. imagine si ceci un jour ceci un beau jour imagine si un jour un beau jour ceci cessait imagine
"Parlar amb un mateix... és més escoltar-se que no pas parlar."
"En aquesta ciutat, quan arribes a una cruïlla... és com arribar a una clariana dins el bosc."
"Vull fer-te una foto perquè sàpigues quina pinta tens."
"Les parcel·les buides semblen tombes... tombes per a cases."
