"DIE BETONIERUNG"

"Die Betonierung" (el formigonat) és una sèrie d'imatges-objecte de 1972 realitzades pel fluxus Wolf Vostell. Una d'aquestes imatges-objecte és aquesta mena de fotomuntatge amb el Mur de Berlín i la Porta de Brandenburg recoberts parcialment de formigó. Talment com un projecte fallit de Betonnage.

L'origen dels Betonnage és una acció plàstica que el mateix Vostell va realitzar, del 2 al 13 d'octubre de 1969, al davant de la galeria 'Art Intermedia' de Köln i que va titular com a "Ruhender Verkehr" (trànsit estacionari).

Una acció que consistia en el formigonat d'un Opel Kapitän, estacionat davant la mateixa galeria. El cotxe, immobilitzat per l'eternitat sota una capa de formigó armat, denunciava l'ocupació gradual de l'espai públic per part de l'automòbil.

Com ben bé deia Herr Rosewich*: alles im Beton. 

[*] Herr Rosewich va ser el meu professor de Baukonstruktion durant l'Erasmus a Stuttgart.

ARQUITECTES O DEMIÜRGS?

Quan observo aquestes dues fotografies sempre hi veig un arquitecte i un demiürg. 

Le Corbusier, 1946.

Mies van der Rohe, 1956.

Però, qui és qui? En el fons, tot depèn de la mirada.

PENSAMENTS HERMÈTICS (XXXV)

JOHANNES: Construeixo cases. Però la gent no vol viure en elles. Volen construir-les ells mateixos. Volen... però no poden. Per això alguns viuen en barraques inacabades altres en ruïnes... la majoria vagaregen arreu perduts.

Carl Theodor Dreyer 'Ordet' (1955)

RE-VEURE EL JOAN MIQUEL OLIVER

Encara que només sigui virtualment cantant, sempre omple i conforta re-veure l'arcàngel Joan Miquel en directe, via YouTube, al Teatre Municipal Xesc Forteza de Palma de Mallorca.

El repertori del concert:

Polo de llimona | Final feliç | Somiers | Ryanair | Jo diria cine | Dins un avió de paper | Rellotge | Marcianet de Mart | Surfistes en càmera lenta | La mujer que mordió un piano | M'encanta París | Pallasso | Sa núvia morta | Molí de vent | Petit homenet Hansel i Gretel | Lego | Arbre que mira farola | Polo de menta | Ai las! | Joanet | Foto 

[*] Malauradament i per raons alienes a aquest blog, el concert ja no està disponible.

CARTIER-BRESSON AL MUR DE BERLÍN

Il n'y a rien dans ce monde qui n'ait un moment decisif.
CARDENAL DE RETZ

De tous les moyens d’expression, la photographie est le seul qui fixe un instant précis.
HENRI CARTIER-BRESSON

Per Cartier-Bresson, un instant precís és aquell moment decisiu, únic i irrepetible, quan tots els elements aconsegueixen combinar-se entre ells per arribar a un perfecte equilibri estètic. On el fet més menyspreable es converteix en un gran tema. I el petit detall humà esdevé un leitmotiv.

_Un any després de la construcció del Mur, arriba a Berlín Oest. Amb l'ajuda d'aquest quadern de notes, instrument de la intuïció i de l'espontaneïtat, que és la seva càmera, immortalitza un d'aquests moments decisius de la segona meitat del segle XX.
,,,

Però no serà fins trenta-cinc anys més tard, amb la reedició de "Les Européens", que aquests tres instants, de la malauradament mítica Bernauer Straße, veuran definitivament la llum.

10-J

Catalunya és una nació que camina cap a la independència.

SOMNIEM

"LET'S GO SURFING"

Obama, I wanna go surfing! Obama, I don't care about nothing! *

"Let's go surfing" és un dels singalongs que els brooklynites The Drums han recuperat, del seu debut de curt de l'any passat, pel seu debut de llarg d'enguany.
Una mena de creuament musical entre els Beach Boys, dels anys seixanta, i els New Order, dels anys vuitanta, força reeixit que si t'enganxa a la primera ja no t'abandona.

[*] diria que de fet és això el que canten i no pas "Oh, mama."

ONÍRIC

si perdem les ruïnes no ens quedarà res
ZBIEGNIEW HERBERT


escriure
com qui es despulla
de tota màscara
mostrant
les pròpies entranyes
recuperant
una memòria remota
gairebé oblidada

descobrint
un reducte ignot

com el despertar
en aquest paisatge

Punta Nati, juny de 2010.