ARQUITECTURES COMPARADES (I)

Contemporàniament amb la seva entrada com a professor a la Bauhaus de Dessau, Ludwig Hilberseimer projecta una City al cor de la Friedrichstadt de Berlín. Un projecte que ve a ser una mena de provatura de la seva Hochhausstadt de 1924.

Ludwig Hilberseimer 'Vorschlag zur Bebauung der Berliner City' (1929)

En aquell cas, Hilberseimer portava la lògica capitalista del funcionalisme a l'extrem. Un extrem on la ciutat es confonia amb el mateix sistema que la generava, on ja no re-presentava la societat sinó que només la re-produïa. Contra el caos de la Großstadt: ordre i uniformitat.

Quaranta anys més tard, els italians Archizoom inclouen aquest fotomuntatge en el seu "Discorsi per immagini", publicats al número de setembre de l'Architecture d'Aujourd'Hui i al número de desembre de Domus, on es representen tot un conjunt d'objectes sense funció inserits en el territori. Imatges que ens de-mostren les condicions utòpiques de la realitat pròpia.

Archizoom 'Quartieri paralleli per Berlino' (1969)

En aquest cas, la multiplicació, fins a l'infinit, del Mur de Berlín inspira aquesta visió urbana d'uns edificis-mur transparents que creuen i divideixen la ciutat en múltiples zones estanques connectades per una autopista.

"REPRODUCTIONS"

"Reproductions" és un dels singalongs, conjuntament amb "France Culture" i "Mémé 68", que formen part de "La reproduction" d'Arnaud Fleurent-Didier.

Un disc que em té ben atrapat des de principis d'enguany.

D'OUALATA A BORDEAUX

Et despertes en la foscor d'una habitació buida i nua.

Una escletxa de llum et deixa entreveure el perfil d'una porta vella i robusta.

T'alces, camines a les palpentes i, amb dificultat, l'obres per sortir a l'exterior.

Lentament, enmig d'una claror enlluernadora, vas reconeixent la forma d'un carrer, en aparença, desert.

Et sorprèn la vermellor predominant que hi ha al teu voltant.

Però, tot d'una, el soroll d'un automòbil trenca el silenci d'aquest en-lloc.

Et gires i veus un vell Maserati.

T'hi acostes i re-coneixes el seu conductor.

És en K.

Et somriu i et diu: "en aquest en-lloc, que és Oualata, hi ha el perquè del vermell de la floating box a Bordeaux."

"RE-RUINED HIROSHIMA"

Les dues efemèrides dels passats 6 i 9 d'agost m'han fet recordar aquest fotomuntatge d'Arata Isozaki que porta per títol "Re-Ruined Hiroshima" i que va formar part de la seva exposició "Electric Labyrinth", dins l'àmbit de la XIV Triennale di Milano.

Arata Isozaki "Re-Ruined Hiroshima" (1968)

Isozaki, obsessionat per la destrucció d'Hiroshima, va superposar unes imatges de les seves megaestructures del futur, en ruïnes, sobre una fotografia de la ciutat, també en ruïnes. Talment com si s'hagués re-construït Hiroshima i hagués sofert una nova destrucció atòmica. Aquestes ruïnes són, en paraules del mateix autor, arquitectura morta. Una metàfora visual de paisatge ballardià que ens mostra com les ciutat futures constantment esdevenen ruïnes.

Palazzo dell'Arte, interior (1968)

Però l'exposició d'Isozaki mai es va poder obrir al públic. El 30 de maig de 1968, durant la presentació de la XIV Triennale di Milano, diversos estudiants i professors d'arquitectura de la ciutat van assaltar i ocupar el Palazzo dell'Arte convertint-lo en un altre tipus de ruïna apocalíptica.