Tres fragments de 'Necròpolis' de Boris Pahor:
"Com des d'un mirador, observo el pendent pronunciat de la muntanya i tinc la sensació que, quan marxi, m'acompanyarà l'enyorança irracional d'haver estat a casa meva. Sóc en un cementiri silenciós, on abans havia residit i des d'on vaig marxar per vacances, i ara hi he tornat. Sóc un habitant d'aquest lloc."
"Aquí hi ha el refugi d'un món perdut que s'estén més enllà de l'horitzó, però que no es pot encreuar mai amb el món dels homes perquè no convergeixen en cap punt."
"Així és, vaig tenir un contacte directe amb la nuesa del cosmos, vaig viure en el buit absolut, vaig tocar el no-res, el nucli del no-res que no ressuscitaria mai perquè no el criden ni els ulls de l'home ni els sentiments nobles de l'home."
