"MARIENBAD"

Ten signs that read silence.

"Ekstasis" de Julia Holter és d'aquells discos hermètics que, després d'unes quantes escoltes, t'acaba atrapant. Potser perquè, en alguns moments, la seva veu t'evoca la malaguanyada Trish Keenan. Qui sap... El fet és que aconsegueix desplegar i crear una atmosfera d'un magnetisme estranyament oníric.

"Marienbad" és la seva porta d'entrada. Una cançó, segons la seva mateixa autora, composada tot jugant amb un Fender Rhodes que, subconscientment, et transporta al jardí topiari del film homònim d'Alain Resnais.

LES BENÈVOLES

Fragment de 'The Sandman: The Kindly Ones' de Neil Gaiman, re-trobat a 'Violence' de Slavoj Žižek:

"Has estat enamorat alguna vegada? És horrible, oi? Et fa tan vulnerable. T'obre el pit i t'obre el cor i això significa que algú pot entrar dins teu i fer-hi un desgavell. Et construeixes totes aquestes defenses. Et construeixes tota una armadura, durant anys, per tal que res et pugui ferir. Aleshores una persona estúpida, igual que qualsevol altra persona estúpida, entra en la teva vida estúpida... Els dónes un tros de tu. No t'ho han demanat. Un dia fan alguna ximpleria, com fer-te un petó o somriure't, i llavors la teva vida et deixa de pertànyer. L'amor fa ostatges. Se't fica a dins. Se't menja sencer i et deixa plorant en la foscor. Una frase tan simple com "potser només hauríem de ser amics" es converteix en un bocí de vidre que va obrint-se camí cap al teu cor. Fa mal. No només en la imaginació. No només en el cap. És un dolor a l'ànima, un dolor al cos, un dolor real que se't fica a dins i t'estripa. Odio l'amor."