Fragment de la 'Histoire des hommes-creux et de la Rose-amère', dins la novel·la inacabada 'Le Mont Analogue', de René Daumal:
Els homes-buit habiten dins la pedra, hi circulen com cavernes viatjants. En el gel, es passegen com bombolles de forma humana. Però per l'aire no s'hi aventuren, car els vent se'ls emportaria.
Tenen cases dins la pedra, amb els murs fets de forats, i tendes en el gel, amb la tela feta de bombolles. De dia resten dins la pedra, i de nit erren en el gel, on ballen a la lluna plena. Però no veuen mai el sol, altrament explotarien.
No mengen res més que buit, mengen la forma dels cadàvers, s'embriaguen de mots buits, de totes les paraules buides pronunciades per nosaltres.
Certa gent diu que sempre foren i sempre seran. D'altres diuen que són morts. I d'altres diuen que cada home viu té a la muntanya el seu home-buit, com l'espasa a la seva beina, com el peu a la seva petjada, i que a la mort es retroben.
