"ALMANACCO DEL GIORNO PRIMA"

E mi fa male un po' la testa ogni volta che penso a te.

Enguany, si hi ha un disc que em té atrapat aquest és "Almanacco del giorno prima" de Dente, l'alter ego musical de Giuseppe Peveri. Un disc gravat, sense pressa ni angoixa, en la tranquil·litat del camp, lluny del brogit de la gran ciutat, que continua amb la línia, tan pròpiament melancòlica, dels quatre anteriors.

Aquest cop, però, la instrumentació utilitzada tampoc és del tot convencional. Hi trobem tant el glockenspiel com el clavicèmbal i, entre d'altres, el que ell mateix anomena com la batteria posticcia. Cançons, immerses en una sonoritat molt propera a la música lleugera dels anys 60, escrites i arranjades tal com es feia llavors.

El clip de "Coniugati passeggiare", a l'estil dels films casolans de Super 8, representa la vida d'una misteriosa noia rossa a través de les diferents estacions de l'any. Una visualització força acurada de l'atmosfera que, des de la primera a l'última cançó, contagia tot aquest disc, per mi, tan rodó.

L'INDEPENDENTISTA REDEMPTOR

El Senyor em va comunicar la seva paraula.

L'independentista redemptor no sap què és l'autocrítica, perquè creu tenir raó en tot.

L'independentista redemptor anhela el conflicte, perquè, segons ell, no hi ha solució sense confrontació.

L'independentista redemptor, contra el nepotisme, ens proposa el despotisme, perquè només els elegits ho saben fer millor.

L'independentista redemptor s'aferra al dogmatisme, perquè qui no pensa com ell és un traïdor.

L'independentista redemptor només sobreviurà en la derrota, perquè no té cap altra argumentació si no és la desil·lusió.

L'independentista redemptor sovint delira, perquè veu ètnies allà on hi ha un poble en comunió.

L'independentista redemptor normalment s'envolta d'acòlits, perquè en la marginalitat sempre hi troba escalfor.

L'independentista redemptor ignora que la cultura no et fa immune a la barbàrie, perquè la mala escriptura li ha fet perdre la bona lectura.

L'independentista redemptor profetitza en va, perquè res del que diu mai es complirà.

L'independentista redemptor té nom i cognoms, perquè, en el fons, no és res més que un Jeremies qualsevol.

NOTES BERLINESES (LII)

"La veritat és que vaig arribar a Berlín en un moment històric molt interessant. Des del 1870, quan Berlín havia passat de ser la insípida, petita i gens rica capital del regne de Prússia a convertir-se en la ciutat residencial de l'emperador alemany, aquella població insignificant situada a la riba de l'Spree havia agafat un auge considerable. Però encara no havia recaigut sobre Berlín el lideratge en el camp artístic i cultural. [...] Tanmateix, als darrers anys, amb el ràpid avenç econòmic d'Alemanya, va a començar a girar-se la truita."

"Va ser precisament en aquell moment de transició, quan de simple capital passà a ser metròpoli, que vaig arribar a Berlín. La primera impressió, després de la bellesa ufanosa de Viena, heretada de grans avantpassats, va ser encara una mica decebedora: la tendència decisiva a expandir-se cap a l'Oest, on havia de desenrotllar-se la nova arquitectura en comptes de les cases una mica pretensioses del Tiergarten, acabava tot just de començar, Friedrichstraße i Leipziger Straße, arquitectònicament encara deserts, amb la seva sumptuositat desmanyotada, constituïen encara el centre de la ciutat. A suburbis com Wilmersdorf, Nikolassee i Steglitz, només s'hi podia arribar amb penes i treballs en tramvia; el llacs de la Marca, amb la seva aspra bellesa, exigien encara aleshores una expedició amb tots els ets i uts. Llevat de la vella Unter den Linden, no hi havia un centre pròpiament dit, no hi havia un corso com al nostre Graben i, gràcies al vell esperit estalviador prussià, hi mancava completament una elegància general. [...] En tots els detalls es notava un esperit estalviador i gasiu de Frederic el Gran; el cafè era aigualit i dolent, perquè s'hi estalviaven tots els grans que es podia; el menjar era insípid, sense suc ni bruc. Arreu regnava la netedat i un ordre rigorós i meticulós, en comptes de la nostra fogositat musical."

STEFAN ZWEIG 'El món d'ahir' (1942)

EL LLIBRE DE L'APOCALIPSI

Tres fragments de 'El llibre de l'Apocalipsi', versió del grec per Joan F. Mira:

I vaig veure un cel nou i una terra nova: el primer cel i la primera terra han desaparegut i no existeix el mar. I vaig veure la ciutat santa, la nova Jerusalem, baixant del cel, del costat de Déu, tota abillada com una núvia engalanada per a l'espòs; i vaig sentir una gran veu que eixia del tron i que deia: "Aquesta és la tenda de Déu entre els homes: residirà entre ells, ells seran els seus pobles, i ell mateix, 'Déu amb ells', serà el seu Déu: eixugarà dels seus ulls tota llàgrima, i ja no hi haurà mort ni dol ni crit, ja no hi haurà dolor: perquè el passat ha desaparegut."

Llavors vingué un dels set missatgers que porten les set copes plenes de les set últimes plagues, i em parlà i em digué: "Vine, que et mostraré la dona, l'esposa de l'anyell", i se m'endugué en esperit dalt d'una muntanya alta i gran, i em va mostrar la ciutat santa, Jerusalem, baixant del cel, del costat de Déu, amb l'esplendor de Déu: el seu esclat és com el de la pedra més preciosa, com la pedra de jaspi cristal·lina. Té una muralla alta i grossa amb dotze portes i sobre les portes dotze àngels i uns noms escrits que són els de les dotze tribus dels fills d'Israel: tres portes a llevant, tres portes a tramuntana, tres portes a migjorn, tres portes a ponent; i la muralla de la ciutat té dotze pedres de fonament, on hi els dotze noms dels dotze enviats de l'anyell.

No hi vaig veure cap temple, perquè Déu totpoderós, i l'anyell són el seu temple; i a la ciutat no li cal sol ni lluna per a il·luminar-la perquè la il·lumina l'esplendor de Déu i l'anyell és el seu fanal. Les nacions caminaran en la seua llum i els reis de la terra li aporten el seu propi esplendor, els seus portals no es tancaran en tot el dia, ja que allí no hi ha nit. Li portaran l'esplendor i l'honor de les nacions, i no hi entrarà res d'impur, ni qui fa coses detestables i falses: només hi entraran els inscrits en el llibre de la vida de l'anyell.

PENSAMENTS HERMÈTICS (LXII)

Alemanya ha declarat la guerra a Rússia – A la tarda classes de natació.

Franz Kafka (2 d'agost de 1914)