QUI PARLA AVUI DE L'ANIQUILACIÓ DELS ARMENIS?

El primer pas en l'aniquilació d'un poble és esborrar la seva memòria.

MILAN KUNDERA

La citació anterior encapçala el segon capítol del llibre de Robert Bevan "The Destruction of Memory: Architecture at War", on rememora, a la part final, els efectes devastadors del genocidi armeni en el seu patrimoni arquitectònic. Entre altres coses, explica que el Patriarcat armeni de Constantinoble, en un estudi de 1914, xifrava en més de dos mil cinc-cents llocs de culte sota el seu control; dels quals més de dos-cents monestirs i mil sis-centes esglésies. Un altre estudi, elaborat seixanta anys més tard, n'inventariava menys de mil; la meitat dels quals gairebé desapareguts, una quarta part en ruïnes i la resta encara dempeus però en condicions força precàries.

En un moment del film "Ararat" d'Atom Egoyan, Raffi, un jove canadenc d'origen armeni, recorda una part, absolutament esborronadora, del discurs que Hitler pronuncià a Obersalzberg, una setmana abans de la invasió de Polònia, davant els comandants de la Wehrmacht: "Qui parla encara avui de l'aniquilació dels armenis?". El fet és que durant el genocidi, a més de perseguir la població armènia, els turcs també van destruir, sistemàticament, gran part del seu patrimoni històric i arquitectònic. Perquè eliminant tota evidència física de la seva existència també esborraven, contemporàniament, tot vestigi de memòria col·lectiva possible. És per això que la ciutat històrica de Van fou gairebé arrasada del tot. I és que tot genocidi sempre s'acaba acompanyant d'un o altre urbicidi.

LA TÈCNICA MERAVELLOSA

Fragments infinitistes de 'La tècnica meravellosa' de Max Besora:

"En fi, cada dècada té el seu propi mal de siècle, i cada generació té els seus idiotes revoltant-se contra quasitot (encara que no sàpiguen exactament quin és aquest «quasitot»)… Què hi farem!"

"El que procura l'infinitisme no és millorar la teva economia o el teu cos, sinó la teva consciència. Ecologia neuronal, en diu Rinpoche."

"Per'xò aquell que no creu en l'infinitisme no existeix; només és un producte manufacturat. L'infinitisme és el Tot, la primera i última representació d'un credo absolutament reticular, com l'estructura neuronal, sense centre, estenent-se horitzontalment com l'Univers…"

"L'època de la raó s'ha acabat, comença l'època de l'infinitisme!"