Tres fragments, en ortografia prefabriana, de 'Visió de la ciutat futura' de Xavier Alemany (un dels molts pseudònims de Josep Herp i Bover) publicada a l’Almanac de l’Esquella de la Torratxa de l’any 1911:
He vist la Ciutat nova, la ciutat del present, la ni remotament somniada en altres jorns Ciutat del pervindre.
La immensa Barcelona s’explana y aixampla en proporcions fòra de mida. Ja no són el Llobregat y el Besòs les fites posades a tan superba creixensa. Saltant per damunt dels rius s’extén per la Costa desde Mongat a Garraf y són llurs barriades extremes Moncada, Rubí, Vallcarca y Olesa de Bonesvalls. Y entre caserius y edificis publics verdegen parcs y boscos y jardins y prats. Y no’s veu cap xemeneia, ni cap campanar: pals y antenes y construccions metàliques atrevides per tot arreu. Y a dreta y a esquerra, fins a l’horitzó, tuberies extranyes, xarxes fantàstiques del fil-ferros, agulles colossals enlairades. Y encara més amunt, un volejar perpetuu de recaders y aeronants, proveits de les seves aletes individuals, venint y marxant com un mosquer monstruós o un vol de rat penats divagant per l’espai interminable.
Els avensos de la ciencia han desterrat de l’ús comú el carbó de pedra y el gas pobre com a forses motrius y productores de llum. Pera’ls motors s’aprofiten les forses del mar y les del vent. L’iluminació’s fa per la llum solar: de dia s’amagatzema la llum que cau damunt de la terra, y, com qui recull l’aigua en una cisterna, els raigs solars s’acumulen en màquines especials d’aont surten a la nit, repartintse per la via pública y per dins de les cases mitjansant una conducció molt ben encertada.
