Una ciutat dirigida i construïda sota els auspicis de la concepció arquitectònica d’En Gaudí, a base del seu gran estil monstruós, barroc i contorsionat, hauria estat una ciutat igualment monstruosa, barroca i contorsionada amb carrers i places, edificis i jardins, monstruosos, barrocs i contorsionats, com el Parc Güell, la casa d’En Milà i la Sagrada Família, també és evident que hauria estat la ciutat més estèticament viva de totes les ciutats modernes, que tots sabem estan construïdes mecànicament i matemàticament com una obra de ciència, com a ciutats de l’època científica que són.
FRANCESC PUJOLS ‘La visió artística i religiosa d’En Gaudí’ (1927)
