PENSAMENTS HERMÈTICS (XXXI)

Mies presta tant detall posant cadires en una habitació com d'altres arquitectes fan posant edificis en una plaça.

Philip Johnson 'Mies van der Rohe' (1947)

WITTGENSTEIN: UNA INTRODUCCIÓ

Versió on-line de 'Introducing Wittgenstein', amb guió de John M. Heaton i il·lustrat per Judy Groves, que forma part de la col·lecció de guies gràfiques Introducing editades per Icon Books.

"C'MON"

"C'mon" és un dels deu singalongs que formen part del disc de debut dels californians The Soft Pack, anteriorment coneguts com The Muslims.

Un còctel musical hipervitamínic que m'ha arribat enguany per quedar-se. Perfecte per contrarestar la sempre inoportuna astènia primaveral.

Una versió, més embrionària i crua, de la mateixa cançó gravada, el passat mes de setembre, en una sessió LaundroMatinee.

ES RODA...

Buster Keaton 'The Cameraman' (1928)

Fragments dels 'Quaderni di Serafino Gubbio operatore' de Luigi Pirandello:

"Estudio la gent en les seves ocupacions més quotidianes, per tal mirar de descobrir en els altres allò que em fa falta a mi en cada cosa que faig: la certesa que comprenguin el que fan."

"En tot hi ha un més enllà, que no sabeu o no voleu veure."

"Em pregunto si realment tot aquest mecanisme sorollós i vertiginós de la vida, que cada dia es complica i s'accelera més i més, no pot haver reduït la humanitat a un estat tal de bogeria que aviat es lliurarà d'una manera frenètica a desballestar-ho i destruir-ho tot. Al capdavall, potser encara hi guanyaríem."

"En escriure, satisfaig una necessitat imperiosa d'esbravar-me. Em desfogo de la meva impassibilitat professional i, a més, em venjo; i amb mi venjo tots aquells que com jo han estat condemnats a no ser sinó una mà que fa girar una maneta."

"BLACK CAB"

La cançó dins la cançó o, el que és el mateix, Jens Lekman, acompanyat d'una kalimba, interpretant el seu "Black Cab" dins un taxi negre.

NOTES BERLINESES (XXVIII)

Arquitectura pròpia dels coneixedors. – Qualque vegada, i probablement serà aviat, caldrà que es reconegui allò que manca sobretot a les nostres grans ciutats: llocs tranquils i amples, llocs espaiosos per a meditar, llocs amb porxos alts i llargs tant per al mal temps com per al bon temps, als quals no arribi el rebombori dels cotxes i dels cridadors i en els quals una disposició delicada prohibiria fins i tot al sacerdot la pregària en veu alta: edificis i construccions que expressessin en conjunt la sublimitat del fet de reflexionar individualment i d'apartar-se, de romandre a part. Ha passat el temps en què l'església poseïa el monopoli de la meditació, en què la vita contemplativa havia de ser sempre en primer lloc vita religiosa: alhora, tot allò que ha bastit l'església expressa aquest pensament. No sé com nosaltres podríem acontetar-nos amb les seves edificacions, encara que fossin desposseïdes de llur determinació eclesiàstica. Aquests edificis, com a cases de Déu i llocs luxosos d'un tracte supraterrenal, parlen un llenguatge massa patètic i massa encongit per a què nosaltres, els ateus, puguem tenir-hi els nostres pensaments. Volem traduir-nos nosaltres mateixos en pedres i en plantes, volem passejar-nos per nosaltres mateixos quan caminem per aquests porxos i per aquests jardins.

FRIEDRICH NIETZSCHE 'La gaia ciència' (1882)

RE-VEURE L'ADAM GREEN

Dimarts passat vaig re-veure l'Adam Green en directe. El fet és que em va confirmar tot allò que ja sabia: és un geni. Ni anti-folk, ni anti-pop, ni punyetes. Ell és anti-tot.

Sobreposant-se a la deficient acústica de la sala 2 del Razzmatazz, va ser capaç d'aconseguir que el seu immens talent musical acabés per convertir la meva inicial decepció en una posterior satisfacció.

Evidentment, no van faltar cap dels seus singalongs més re-coneguts. Des de "Jessica" a "Friends Of Mine", passant per cançons ja mítiques com "Dance With Me", "Gemstones", "Drugs" o "Morning After Midnight". Incloent-hi un, per mi massa breu, interval acústic. I recuperant una velvetiana "Baby's Gonna Die Tonight", del seu disc de debut "Garfield", amb la qual va acabar el concert.

Un dels molts moments inoblidables d'aquest concert és aquest fragment on va enllaçar "Bluebirds", de la seva obra mestra "Friends Of Mine", amb "Stadium Soul", la meva cançó preferida del seu últim disc "Minor Love".

Esperem doncs que algun dia pugui tocar en un lloc com, per exemple, la Sala Apolo. Simplement perquè aquest Holden Caulfield s'ho mereix tot i més.

SUÏCIDIS EXEMPLARS

Dos fragments de 'Suicidios ejemplares' d'Enrique Vila-Matas:

"Durante el camino le destrozó el alma la casi absoluta certeza de que nunca podría expresar, ni con alusiones, y aún menos con palabras explícitas, ni siquiera con el pensamiento, los momentos de fugaz felicidad que tenía conciencia de haber alcanzado. Esta certeza le acompañó, como un nuevo dolor secreto, a lo largo del camino de vuelta."

"Escucho el oleaje mientras siento que toda la tarde cabe en una mirada, en una sola mirada de sosiego. Aunque a mí sólo me atrae la muerte, debo reconocer que me encuentro bien aquí, en Port del Vent, tan cerca de la vida. Estoy bien aquí, en mi tierra y junto al mar, del que nunca debí alejarme tanto. [...] Me gusta mucho el mar. Estar cerca del mar, sobre el mar, por el mar. Siento ante él una sensación de libertad, probablemente engañosa, pero a tener en cuenta: la ilusión de vivir."

PENSAMENTS HERMÈTICS (XXX)

La Lever House fa botifarra.