7 de març de 2010

RE-VEURE L'ADAM GREEN


Dimarts passat vaig re-veure l'Adam Green en directe. El fet és que em va confirmar tot allò que ja sabia: és un geni. Ni anti-folk, ni anti-pop, ni punyetes. Ell és anti-tot.

Sobreposant-se a la deficient acústica de la sala 2 del Razzmatazz, va ser capaç d'aconseguir que el seu immens talent musical acabés per convertir la meva inicial decepció en una posterior satisfacció.


Evidentment, no van faltar cap dels seus singalongs més re-coneguts. Des de "Jessica" a "Friends Of Mine", passant per cançons ja mítiques com "Dance With Me", "Gemstones", "Drugs" o "Morning After Midnight". Incloent-hi un, per mi massa breu, interval acústic. I recuperant una velvetiana "Baby's Gonna Die Tonight", del seu disc de debut "Garfield", amb la qual va acabar el concert.

Un dels molts moments inoblidables d'aquest concert és aquest fragment on va enllaçar "Bluebirds", de la seva obra mestra "Friends Of Mine", amb "Stadium Soul", la meva cançó preferida del seu últim disc "Minor Love".

Esperem doncs que algun dia pugui tocar en un lloc com, per exemple, la Sala Apolo. Simplement perquè aquest Holden Caulfield s'ho mereix tot i més.

2 comentaris:

  1. El nét de la Felice Bauer ho fa prou bé. Jo només en conec unes quantes cançons, però. Friends Of Mine, m'encanta. Devia ser un bon concert, pel que sembla. Salutacions.

    ResponElimina
  2. Doncs més o menys així.
    El concert: pas mal.
    El nét: genial.
    Salutacions.

    ResponElimina