NOTES BERLINESES (XXXI)

"Berlín durant l'hivern de 1946: cràters, esvorancs, muntanyes de runa, terrenys arrasats i coberts de runes i deixalles, runes que a penes permetien imaginar allò que un dia van ser cases; cables i canonades d'aigua recargolades per terra, emergint en barreja com els budells de monstres antediluvians... Sense llum, sense combustible, amb cada jardí convertit en cementiri i, sobre tot això, flotant com un núvol immòbil, la pudor de la putrefacció...

En aquesta terra de ningú d'un racó de món, hi vivien éssers humans. La seva existència era una lluita quotidiana per un grapat de patates, un tros de pa, uns quants trossos de carbó, uns cigarrets... Alguns anaven a la feina només per hàbit inveterat, o per aconseguir racions suplementàries, tot i que completament insuficients."

"Qui hagués anat a Berlín en aquell hivern, amb prou feines hauria pogut veure altra cosa que quadres de podridura material i moral, de tan aclaparadors i únics que eren. Podia haver compartit l'opinió d'aquells oficials aliats que en finalitzar la guerra donaven a Berlín per totalment destruïda, aniquilada... 'sense interès ni estratègic ni polític'. Però passaven per alt un fet essencial: Berlín encara es trobava situat a la vora del Spree, i no a Sibèria. I oblidaven un detall decisiu: Berlín encara tenia una població de prop de tres milions d'habitants ... sobre quatre milions i mig d'abans de la guerra."

WILLY BRANDT 'My Road to Berlin' (1961)