BERLÍN ÉS DIGNE D'UN PECAT

"Berlin ist eine Sünde wert" és el títol original d'un film de 1965 dirigit per Will Tremper i protagonitzat per Eva Renzi. Posteriorment va ser canviat per uns neutres "Playgirl", a la RFA, i "That Woman", a la resta del món.

L'argument és molt simple. Una jove model, de nom Alexandra Borowski, visita Berlín Oest. Tot contagiant-se d'una atmosfera de llibertat i de modernitat aparents que li ofereix la ciutat, comença a embolicar-se contemporàniament amb diversos homes, un d'ells arquitecte.

A pesar de tot, el film conté dos moments on el Mur es fa present i irromp en aquesta quotidianitat vàcua i intrascendent.

El primer moment és quan l'Alexandra arriba a l'encreuament entre Kochstraße i Friedrichstraße. D'allà estant sent com la megafonia del Checkpoint Charlie crida contra el Schießbefehl dels Grenztruppen, a l'altre costat del Mur.

El segon moment és aquesta sessió de fotos on l'Alexandra posa amb el Mur de fons. Tota una icona turística d'aquesta mitja ciutat, aparentment lliure i moderna. Tot un pecat.

20-J

PENSAMENTS HERMÈTICS (XXXIV)

Non ho una memoria fatta di ricordi personali. E' semplicemente più naturale per me inventarne una mia, ispirata alla memoria di vite ed eventi che non sono mai esistiti, ma che l’esistenza richiama e di cui si nutre.

Federico Fellini a 'Fellini, sono un gran bugiardo'

RE-VEURE ELS MISHIMA

Quan dimecres passat vaig piular "cap a veure com el Carabén murmura les seves cançons", al meu twitter, ignorava totalment allò que em trobaria després. Fins llavors, tot concert dels Mishima que havia vist es caracteritzava per un surfejar de cançons. I la sensació que existien dos grups, un d'estudi brillant i un de directe apagat, amb el mateix nom i discografia, augmentava en el temps.

Però com que alguna cosa no parava de dir-me que aquella nit seria especial, finalment vaig comprar-me l'entrada. I aquest cop no em van fallar. A mesura que passen els dies, creix la certesa que allò va ser un concert històric. Un autèntic regal en tots els sentits. Com el set list que ens van donar a l'entrada.

Com es pot observar, van oferir un repàs, més que generós, a gran part del seu repertori. Incloent-hi el seu hit 'Un tros de fang' o una de les meves preferides de sempre com és 'Eterna com Roma'. Amb l'afegitó d'una aparició estel·lar dels Manel, just abans dels bisos, re-interpretant 'Cert, clar i breu', que va immortalitzar el meu cosí Xandri.

Amb tot, aquesta altra aparició del Col·lectiu Brossa re-interpretant 'L'estrany' amb David Carabén, diríem que la meva cançó Mishima, va ser el moment del concert que difícilment s'esborrarà mai de la meva memòria.

ADÉU, ESPANYA?

Ont ets, Espanya? — No et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua — que et parla entre perills?
Has desaprès d'entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!

JOAN MARAGALL I GORINA 'Oda a Espanya' (1898)