RE-VEURE ELS MISHIMA

Quan dimecres passat vaig piular "cap a veure com el Carabén murmura les seves cançons", al meu twitter, ignorava totalment allò que em trobaria després. Fins llavors, tot concert dels Mishima que havia vist es caracteritzava per un surfejar de cançons. I la sensació que existien dos grups, un d'estudi brillant i un de directe apagat, amb el mateix nom i discografia, augmentava en el temps.

Però com que alguna cosa no parava de dir-me que aquella nit seria especial, finalment vaig comprar-me l'entrada. I aquest cop no em van fallar. A mesura que passen els dies, creix la certesa que allò va ser un concert històric. Un autèntic regal en tots els sentits. Com el set list que ens van donar a l'entrada.

Com es pot observar, van oferir un repàs, més que generós, a gran part del seu repertori. Incloent-hi el seu hit 'Un tros de fang' o una de les meves preferides de sempre com és 'Eterna com Roma'. Amb l'afegitó d'una aparició estel·lar dels Manel, just abans dels bisos, re-interpretant 'Cert, clar i breu', que va immortalitzar el meu cosí Xandri.

Amb tot, aquesta altra aparició del Col·lectiu Brossa re-interpretant 'L'estrany' amb David Carabén, diríem que la meva cançó Mishima, va ser el moment del concert que difícilment s'esborrarà mai de la meva memòria.