Fragment de 'Molloy' de Samuel Beckett:
"La carretera, dura i blanca, esquinçava les tendres pastures, pujava i baixava al caire de les ondulacions. La ciutat no era lluny. Eren dos homes, impossible equivocar-s'hi, un de baix i un d'alt. Havien sortit de la ciutat, primer l'un i després l'altre, i el primer, cansat o recordant alguna obligació, havia tornat enrere. L'aire era fresc, perquè portaven l'abric. S'assemblaven, però no més que els altres. Primer els separava un gran espai. No s'haurien pogut veure, ni que haguessin aixecat el cap i s'haguessin buscat amb la mirada, per causa d'aquell gran espai, i per causa de l'ondulació del terreny, que feia que la carretera anés a onades, poc profundes però suficientment, suficientment. Però va arribar un moment que, plegats, van davallar cap al mateix clot i en aquell clot, a l'últim, es van trobar."
