Recordo que, tot i una forta tramuntanada, resseguia l'escullera del moll gros del Port fins al seu far.
Va ser allà on el vaig trobar.
Tot absort, contemplava aquell mar esvalotat, amb una atrotinada guitarra negra a les seves mans.
El vaig saludar i em va convidar a seure al seu costat.
Vam començar a parlar de tot... i de res... però en un perfecte català.
Em va confirmar que aquell disc, gravat entre el "Born to Run" i el "Darkness of the Edge of Town", no era pas cap mite.
I que probablement sortiria a la llum en un dia qualsevol.
Finalment així serà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada