Era l'any 1960 quan el metabolista japonès Kisho Kurokawa va projectar una ciutat agrícola a la Prefectura d'Aichi, amb la intenció de substituir els assentaments agrícoles de la Badia d'Ise arrasats, l’any anterior, pel Tifó Vera. Un projecte, aparentment utòpic, que aspirava a solucionar la clàssica contraposició entre camp i ciutat integrant la producció agrícola en una estructura urbana. La ciutat es composava de múltiples comunitats. Cadascuna d'elles situades sobre una plataforma quadrada de formigó, d'uns 300 metres a 500 metres de costat, elevada, uns 4 metres sobre el terra, sobre pilotis per així poder fer front a futures inundacions. Aquesta plataforma era tant estructura com infraestructura, reservant, d'aquesta manera, tot el sòl per a producció agrícola. Cada comunitat, subdividida per una malla de 25 blocs, de 100 metres per 100 metres cadascun, acollia una població d'uns 2.000 habitants. El bloc central es reservava a equipaments públics com una escola elemental, un santuari i un temple. Els blocs restants era on s'hi ubicaven els habitatges d'aquests nous assentaments.
Contemporàniament al projecte de Kurokawa, la ciutat marroquina d’Agadir fou destruïda per un terratrèmol tot i la magnitud moderada de 5,7 sobre l'escala de Richter. Després d’aquest sisme, es va reconstruir, uns dos quilòmetres al sud, com la típica new town post-corbuseriana. I és d'aquesta tabula rasa, d’on sorgeix, trenta anys més tard, la forma d'aquest projecte, amb clares reminiscències metabolistes, de l’arquitecte holandès Rem Koolhaas, i la seva Office for Metropolitan Architecture (OMA). El projecte és un únic edifici dividit en dues parts: un sòcol, que pren les formes sinuoses de les dunes del seu entorn; i un sostre, que agafa la forma d'una nuvolosa. El sòcol és on s'hi ubica el centre de convencions, amb auditoris, sales de conferències, etc. I el sostre és ocupat per un gran hotel. L'espai in-between restant, sostingut per un bosc de pilotis, esdevé una enorme plaça de formigó coberta i oberta a la platja i a la immensitat de l'oceà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada