12 de novembre de 2011

ARQUITECTURES COMPARADES (II)


Trenta anys i dos continents separen l'una de l'altra.

Kisho Kurokawa 'Agricultural City' (1960)

Era l'any 1960 quan el metabolista japonès Kisho Kurokawa va projectar una sèrie de ciutats ideals. Una d'elles era aquesta ciutat agrícola. Una utopia que aspirava a solucionar la clàssica contraposició entre camp i ciutat, i a integrar la producció agrícola en l'estructura urbana. La ciutat es composava de múltiples comunitats. Cadascuna d'elles ubicades sobre una plataforma de formigó, de 500 metres per 500 metres, elevada, per uns pilotis, 4 metres per sobre del sòl. Aquesta plataforma era tant estructura com infraestructura, reservant, d'aquesta manera, tot el sòl per a producció agrícola. Cada comunitat, subdividida per una malla de 25 blocs, de 100 metres per 100 metres cadascun, acollia una població d'uns 2.000 habitants. El bloc central es reservava a equipaments públics com una escola elemental, un santuari i un temple. Els blocs restants era on s'hi ubicaven els habitatges d'aquesta comunitat utòpica.

OMA 'Agadir Convention Centre' (1990)

Contemporàniament, la ciutat marroquina d’Agadir fou destruïda per un terratrèmol. Després d’aquest sisme, va ser reconstruïda, uns 2 km al sud, com la típica new town post-corbuseriana. I és d'aquesta nova estructura urbana, sorgida d'una tabula rasa, que, trenta anys més tard, l'arquitecte holandès Rem Koolhaas utilitza per determinar la forma d'aquest projecte, amb clares reminiscències metabolistes. L'edifici és un bloc únic dividit en dues parts: un sòcol, que pren les formes sinuoses de les dunes del seu entorn, i un sostre, que pren la forma d'una volta nuvolosa. El sòcol és on s'hi ubica un centre de convencions, amb auditoris, sales de conferències, etc. I el sostre és ocupat per un gran hotel. L'espai in-between restant esdevé una enorme plaça de formigó coberta i oberta a la platja i a la immensitat de l'oceà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada