Fragment de 'Palomar' d'Italo Calvino:
"La forma veritable de la ciutat està en aquest baixar i pujar dels teulats, teules velles i noves, teules canaleres i teules cobertores, cavallons suaus o robusts, pèrgoles de canya o d'uralita, golfes, balustres, pilanets que aguanten gerros, dipòsits d'aigua de llauna, claraboies, lluernes de vidre, i damunt de tot s'alça l'arbreda de les antenes de televisió, dretes o tortes, esmaltades o rovellades, models de generacions successives, ramificades diversament, cornudes o en pantalla, però totes magres com esquelets i inquietants com tòtems. Separats per badies de buit, irregulars i mal tallades, s'encaren els terrats proletaris, amb cordes d'estendre roba i tomaqueres plantades en cubells de zenc; terrats residencials, amb enreixats per a plantes enfiladisses clavats damunt bastiments de fusta, mobles de jardí de ferro colat lacat de blanc, veles enrotllables; campanars amb la galeria de les campanes acampanada; frontis de palaus públics de cara i de perfil; àtics i sobreàtics, sobreelevacions abusives i impunes; bastiments de tubs metàl·lics de construccions en curs o deixades a mitges; finestrals amb cortinatges i finestres de banys; parets color ocre i color siena; parets color de molsa, de les escletxes de les quals en surten matolls d'herba que pengen en fullam oscil·lant; bucs d'ascensors; torres amb dos o tres mainells; agulles d'església amb verges; estàtues de cavalls i quadrigues; casalicis decadents esdevinguts tuguris, tuguris restaurats i convertits en apartaments; i cúpules que s'arrodoneixen sobre el cel en totes direccions i a qualsevol distància com per confirmar l'essència femenina, junònica, de la ciutat: cúpules blanques o rosades o violetes, segons l'hora i la claror, viades d'aigües, que culminen en claraboies cobertes per altre cúpules més petites.
Res de tot això no pot ser vist per qui mou els seus peus o les seves rodes pels empedrats de la ciutat."
