Començo a preguntar-me com era una estrella...
Molt poc sovint un disc m'entra i m'atrapa d'una forma tan franca i directa com ha passat amb la "Vida animal" dels osonencs Mates Mates. Potser, que ara recordi, només m'ha passat amb discos com "Crooked Rain, Crooked Rain" de Pavement, "Breaking God's Heart" de Hefner o, més recentment, "Instant Coffee Baby" de The Wave Pictures.
El fet és que totes les seves cançons, per no dir fanfàrries, són autèntics singalongs. Sobretot, destacaria "El pinsà", "Residència nuclear", "Signore" o "Cotxe groc". I és que, de vegades, cantar, tot desafinant, pot arribar a ser una cosa absolutament sublim. Com és aquest disc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada