EL FUNAMBULISTA DEL MUR

Il fallait pour s'y aventurer être totalement funambule.
PHILIPPE PETIT 'Traité du funambulisme'

Horst Klein va néixer en el si de la Fritz Klein Familie, una cèlebre família d'acròbates de circ alemanya. Des de ben petit es va acostumar a voltar per tot el món. Era un home lliure. Però un mal dia començà la seva dissort: va quedar atrapat en el costat equivocat del mur de Berlín. Tampoc el va ajudar gaire el seu anticomunisme. Per aquesta raó les autoritats de la República Democràtica Alemanya el van forçar a abandonar el món del circ i el van enviar a treballar en una fàbrica. Però, segons el mateix Horst, no suportava la idea de viure, per sempre més, sense l'olor del circ sota els seus narius.

Així doncs, el 27 de desembre de 1962 va decidir creuar el Mur, amb una corda com a únic equipatge. Aprofitant la foscor de la nit i emprant tota la seva habilitat d'acròbata, s'enfilà a una torre metàl·lica d'una línia d'alta tensió que creuava el canal de Teltow. Un cop a dalt, s'assegué sobre el cable i, amb tota la precaució del món per no morir electrocutat, es desplaçà fins a la següent torre. Des d'aquesta segona torre, continuà lliscant fins uns quants metres més enllà. Però, en intentar despenjar-se del cable, la corda, que portava lligada al cos, se li esmunyí de les seves mans, completament congelades pel fred. En conseqüència, no tingué cap més altre remei que saltar des d'uns dotze metres d'alçada. El resultat d'aquell salt va ser la fractura de tots dos braços i una forta commoció, que el deixà inconscient durant més de tres hores. Quan despertà va adonar-se que, a pesar de tot, havia tingut sort: era a Berlín Oest i aquella línia d'alta tensió estava fora de servei.

Més endavant, la sort tornà a girar-li l'esquena. Des de la seva fugida que no parava de rebre cartes d'amor de Sylvia, la seva dona. S'havia quedat al costat oriental de la ciutat i, a les cartes, reiterava que l'enyorava molt i que no podia viure sense ell. Tota aquella insistència va fer que, set mesos després de la seva accidentada fugida, Horst acabés retornant a Berlín Est. Òbviament, només posar-hi els peus, va ser detingut i abans d'acabar l'any ja l'havien condemnat a trenta mesos de treballs forçats. Però el pitjor, per aquest malaguanyat funambulista, encara no havia arribat. Després de la sentència, la seva dona li demanà el divorci i en tan sols un mes ja tornava a estar casada. Amb un altre home, és clar. I és que n'hi ha que neixen estrellats. 

TIBIDAWOOD

L'alt Tibidabo, roure que sos plansons domina,
és la superba acròpolis que vetlla la Ciutat.
JACINT VERDAGUER 'Oda a Barcelona' (1883)

I, on abans deia ciutat, ara diu país. Un país normal.

HISTÒRIA D'UNA CIUTAT

Fragment de 'Història d'una ciutat: una infantesa a Amman' d'Abdelrahman Munif:

"Una ciutat no és només terreny, per molt que se'n puguin descriure detalls, ni és aigua ni terra ni arbres, per molts que n'hi hagi o es puguin imaginar. És tot això i molt més. Una ciutat tampoc no es limita a les persones que hi viuen, tot i que són elles les que li donen forma i caràcter. Tampoc no podem recuperar un temps passat parlant només dels esdeveniments que van ocórrer, perquè, si bé ens poden ser útils, no ens condueixen a allò que volem. Una ciutat és, per tant, totes aquestes coses i moltes altres. Coses interrelacionades de tal manera que han esdevingut elements diferents d'aquells que la conformaren, i que han mantingut els seus lligams i també les seves diferències amb ella.

Una ciutat són múltiples i diverses formes de vida, són llocs, gent, arbres, la flaire de la pluja, i també és la pols. És el temps en si mateix, però en moviment. Una ciutat és la manera que la gent té de veure les coses, la seva manera de parlar, la seva manera de comportar-se davant dels esdeveniments, d'afrontar-los i de superar-los. Una ciutat són els somnis i les decepcions que ha viscut la seva gent, tant els somnis que s'han fet realitat com els que s'han vist frustrats i han deixat traces i ferides. Una ciutat són els moments de joia i de tristor de la seva gent. Una ciutat és la seva manera de rebre el qui se l'estima i la manera de donar l'esquena al qui no l'aprecia. Una ciutat és el plor de comiat d'aquells que n'han marxat, per força, temporalment o per sempre. Una ciutat és el somrís amb què són rebuts els que hi tornen. Una ciutat és tot això i moltes altres petites coses impossibles de recuperar."

BIFURCACIÓ

Sempre parles de fugir.

Però, qui sap si per la por a perdre't, mai has trobat el camí.

Perquè, quan avances, tot queda enrere. 

Però, si retrocedeixes, tot et supera.