Fragment de 'Història d'una ciutat: una infantesa a Amman' d'Abdelrahman Munif:
"Una ciutat no és només terreny, per molt que se'n puguin descriure detalls, ni és aigua ni terra ni arbres, per molts que n'hi hagi o es puguin imaginar. És tot això i molt més. Una ciutat tampoc no es limita a les persones que hi viuen, tot i que són elles les que li donen forma i caràcter. Tampoc no podem recuperar un temps passat parlant només dels esdeveniments que van ocórrer, perquè, si bé ens poden ser útils, no ens condueixen a allò que volem. Una ciutat és, per tant, totes aquestes coses i moltes altres. Coses interrelacionades de tal manera que han esdevingut elements diferents d'aquells que la conformaren, i que han mantingut els seus lligams i també les seves diferències amb ella.
Una ciutat són múltiples i diverses formes de vida, són llocs, gent, arbres, la flaire de la pluja, i també és la pols. És el temps en si mateix, però en moviment. Una ciutat és la manera que la gent té de veure les coses, la seva manera de parlar, la seva manera de comportar-se davant dels esdeveniments, d'afrontar-los i de superar-los. Una ciutat són els somnis i les decepcions que ha viscut la seva gent, tant els somnis que s'han fet realitat com els que s'han vist frustrats i han deixat traces i ferides. Una ciutat són els moments de joia i de tristor de la seva gent. Una ciutat és la seva manera de rebre el qui se l'estima i la manera de donar l'esquena al qui no l'aprecia. Una ciutat és el plor de comiat d'aquells que n'han marxat, per força, temporalment o per sempre. Una ciutat és el somrís amb què són rebuts els que hi tornen. Una ciutat és tot això i moltes altres petites coses impossibles de recuperar."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada