26 d’abril de 2014

EL TERRITORI GLOCAL


S'ha pronosticat que a l'any 2025 les ciutats del món acolliran el 60% de la població mundial. Aquestes ciutats tenen el risc de no poder suportar, tant a curt com a llarg termini, aquest increment exponencial de població. Així doncs, la Cimera de Rio (1992) va determinar que per a millorar el medi ambient a escala global calia abordar i desenvolupar projectes a escala local. Un dels criteris bàsics que definia la declaració final de la Conferència, anomenat Programa 21, era, entre d'altres, la promoció del planejament i l'ordenació sostenible del territori.

Percentatge de població rural i urbana a escala mundial
Font: United Nations - World Urbanization Prospects

En conseqüència, els treballs de planejament actuals cada vegada tenen més en compte el territori. Tot i que encara hi ha qui concep el territori com un sistema (conjunt de principis i variables enllaçats entre ells d'una manera racional, segons un mètode determinat). Aquesta sistematització condueix cap a un reduccionisme i uniformització perillosos. Aquest fet pot afectar tant la comprensió de la seva complexitat com la nostra capacitat d'anàlisi i resposta a les seves problemàtiques.

Un territori es genera a partir de la confluència de factors d'origen divers. El territori, com les espècies, no evoluciona sinó que co-evoluciona. Aquesta confluència de factors diversos és el que defineix el territori com un conjunt complex. La seva complexitat és la seva realitat. Segons Colin Rowe, la complexa estratificació de formes urbanes, també afegiria territorials, al llarg del temps no és una font de desordre sinó de vertebració social. Un lligam indissoluble vincula l'home al medi i teixeix una xarxa inextricable de correspondències. La relació entre l'individu i el món estableix un pacte entre cultura i natura.

La revolució digital, a diferència de la industrial, ens ofereix algunes possibilitats esperançadores per poder donar respostes noves a la situació actual. Viatjar ja no és l'única forma d'anar i venir. Per tant, els models urbans actuals han deixat de ser inevitables Podem aplicar aquests nous principis tant a l'arquitectura, a l'urbanisme com a la planificació territorial. Avui no hi ha una distinció clara entre que és ciutat i que és territori. L'urbanisme actual parla de coexistència de xarxes i territori. Més ben dit, xarxes de lògica diferent i territori explicat a través de fets i processos de forma no reduccionista i simplificadora.

Representació diagramàtica dels tres tipus de derivació infraestructural
Font: Steve Graham & Simon Marvin 'Splintering Urbanism. Networked Infrastructures, Technological Mobilities and the Urban Condition' © 2001 Routledge

Però aquest món de la globalització no és només un mosaic de territoris sinó també de xarxes. Actualment, la lògica de la xarxa domina la del territori. L'ideal és una xarxa capaç d'adaptar-se en el temps, d'evolucionar per tal de facilitar les relacions que es fan necessàries i les modificacions del sistema urbà. Les xarxes digitals, com l'internet, són en vies de realitzar l'ideal d'una topologia de xarxa ubiqüitària, immediata, transitiva i reflexiva, principi d'una nova urbanitat. Aquesta ubiqüitat anuncia la fi de la densitat vertical i de les comunicacions horitzontals, del radiocentrisme, del privilegi del centre sobre la perifèria... En definitiva, la successió d'allò nodal a allò central. Aquest fet es revela com el signe precursor de la superació de la forma urbana de l'era industrial. Les xarxes digitals són un nou tipus d'infraestructura urbana que segueixen i sovint repliquen rutes i nodes de xarxes existents com les de subministrament d'aigua, de subministrament elèctric, de telefonia i de transport.

Aquestes noves xarxes suavitzen de forma selectiva les vinculacions espacials i temporals entre activitats humanes. Aquest fet produeix la fragmentació i recombinació de tipologies edificatòries i dels models urbans vigents. L'essencial és treure profit de les telecomunicacions per crear nous models urbans i territorials més eficients i sostenibles. Un possible resultat de tot això pot ser la creació de nous tipus comunitats actives les 24 hores del dia, on treball i habitatge es combinin amb eficàcia l'atractiu local i la connexió global. Per tant la qualitat del lloc i el model urbà són factors cada vegada més importants i determinants, tant a escala urbana com a escala regional. Concretament, la conversió de barris en espais d'habitatges i treball permetrien reduir els desplaçaments de casa al lloc de treball, conseqüència de la típica separació entre treball i habitatge de l'era industrial.

Escenaris urbans a Europa definits pel seu espai negatiu
Font: Xaveer de Geyter Architects 'After-Sprawl. Research for the Contemporary City' © 2002 NAi Publishers

La combinació de compacitat i diversitat d'usos no constitueix l'únic model urbà sostenible. Una estratègia prometedora és estimular el desenvolupament de ciutats policèntriques o polinuclears com a resposta al model de ciutat difusa. Serien ciutats constituïdes per barris compactes, multifuncionals i d'escala peatonal, interconnectats per un transport públic eficaç i per enllaços de telecomunicacions. Aquesta recombinació de funcions permetria buscar un equilibri més sostenible.

Fins ara, es reivindicava l'arquitectura ecològica o bioclimàtica donant per suposat la inevitabilitat de la construcció física. A partir d'ara, però, podem arribar a preguntar-nos si un edifici és necessari o si podem substituir-lo, total o parcialment, amb sistemes electrònics. A més, cal tenir en compte que la tecnologia evoluciona creant aparells cada cop més petits i amb menor consum d’energia. Sempre que es substitueixi viatges per telecomunicacions s'estalvien recursos. Com diu William J. Mitchell, en general moure bits és més eficient que moure persones o mercaderies.

Des del moment en què la xarxa, connectada a tot arreu, realitza ella sola les dues funcions de transport i de suport, concentració i reunió esdevenen inútils i fins i tot perjudicials. Les antigues acumulacions semblen convergir en un punt, però aquest punt divergeix a continuació vers l'univers, com si l'atracció global igualés sempre a la local. Aquest equilibri exacte, aquest fora de nosaltres reconegut en nosaltres, caracteritza el nostre temps. La realitat del territori és glocal, perquè quan parlem de territori no podem oblidar l'impacte de la globalització sobre la realitat local. Així doncs, l'expressió pensar globalment, actuar localment no pot ser més encertada.

[*] Publicat originalment l'abril de 2004 a la newsletter número 41 de l'Agenda de la Construcció Sostenible.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada