22 de gener de 2015

EL MONTSERRAT DE SCHINKEL


Que l'home completament sol, en el seu propi Montserrat, pugui trobar pau i felicitat.
J.W. GOETHE 'Sämmtliche Werke' (1836)

Recentment la Stiftung Preußischer Kulturbesitz (Fundació del patrimoni cultural prussià) ha posat en línia tot el fons de l'obra gràfica de K.F. Schinkel. Així doncs, un bon dia, tot procrastinant-hi, vaig acabar descobrint dues imatges que porten el títol d'Eisenbergwerk in Katalonien (Mina de ferro a Catalunya): una vista exterior on s'intueix un relleu calcari molt similar al montserratí, i una vista interior que és com un híbrid de les presons de Piranesi i les coves de Collbató o del Salnitre. Immediatament vaig comprovar si Schinkel havia estat mai a Montserrat. Però, revisant tot el seu historial de viatges, puc afirmar que és impossible. Llavors, qui podia haver parlat de Catalunya i de la seva muntanya sagrada a l'arquitecte prussià? Només hi ha una possibilitat: Wilhelm von Humboldt, el seu protector a la Cort de Frederic Guillem III de Prússia.

De fet, Humboldt va visitar la muntanya de Montserrat el 1800, durant dos dies. La seva ascensió li evocà el poema Die Geheimnisse (Els misteris), escrit el 1784 pel seu amic J.W. Goethe. Un poema on Goethe ens parla d'un pelegrí que puja a una muntanya on hi ha un monestir habitat per ermitans. Talment com el Montserrat de llavors. En tornar a París, encara impactat per l'experiència, es posà a escriure una carta, en forma d'assaig, al seu amic que no va publicar fins tres anys més tard, a l'Allgemeine geographische Ephemeriden, amb el títol “Der Montserrat, bey Barcelona”. Curiosament, en el mateix any en què Humboldt i Schinkel, durant la seva estada a Roma, es conegueren en persona.

K.F. Schinkel 'Eisenbergwerk in Katalonien. Außenansicht' (1815)

En aquesta carta, Humboldt exposa una fascinació per la muntanya, sobretot, des del punt de vista geogràfic, però també estètic. En destaca l'harmonia entre home i natura. Una harmonia gairebé edènica. Tot i que es fixa més en els seus ermitans que no pas en el propi monestir. Segons ell, els ermitants ens demostren, en la seva compenetració amb la natura, que una vida en harmonia és possible. Representen un lloc en la vida arcàdica. Són com el bon salvatge de Rousseau. Mediten i troben la pau interior a través de la pura contemplació. Així doncs, Montserrat és vist com un paradís terrenal. Com un retorn a la simplicitat, a l'autosuficiència i a la pau d'ànima. Com una experiència entesa com un viatge iniciàtic. Però, en cap moment del text ens parla de les seves coves.

Llavors, com tingué coneixement de la seva existència? Potser pel polític, arqueòleg i viatger francès Alexandre de Laborde. Entre 1794 i 1797, contemporàniament a la revolució francesa, Laborde descobreix la muntanya i, a diferència de Humboldt, també visita les seves coves. De fet, en el primer volum del seu “Voyage pittoresque et historique de l'Espagne”, publicat el 1806 i dedicat íntegrament a Catalunya, recull una detallada descripció de Montserrat on també s'hi inclouen dos gravats, segons paraules del mateix autor, de les seves belles grutes d'estalactites.

K.F. Schinkel 'Eisenbergwerk in Katalonien. Innenansicht' (1815)

“Avui dissabte, s'inaugura la meva obra de Nadal d'enguany: una gran mina de ferro a Catalunya, oberta cada dia durant el període de mercat de Nadal, des de les 6 de la tarda fins a la nit, en el meu teatre, al número 43 de la Französische Straße”. Amb aquest anunci, al Berlinischen Nachrichten del 16 desembre de 1815, Wilhelm Ernst Gropius promocionava la presentació d'aquests dos Schaubilder (diorames amb figures humanes, animals i acompanyament musical) eminentment montserratins dissenyats per Schinkel. De 1807 a 1815, treballà, principalment, en el disseny de panorames i diorames, pel teatre òptico-mecànic de Gropius, fins que, a la mort de Paul Ludwig Simon, fou ascendit a Geheimer Oberbaurat (conseller privat de la construcció). Cinc anys abans, però, Humboldt ja l'havia proposat pel càrrec de Geheimer Oberbauassessor (assessor privat de la construcció) de la Preußischen Oberbaudeputation (Diputació de la construcció prussiana).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada