NOTES BERLINESES (LIV)

Al principi, quan era nou aquí, havia examinat el mur fronterer, la característica més notable del qual era que dividia la ciutat pel centre en lloc d'envoltar-la. Però la vista des de qualsevol de les torres d'observació construïdes per permetre als occidentals una visió de la vida darrere del Mur l'havia decebut invariablement. En cap lloc la construcció infame aconseguia l'altura i l'amplada imaginades; s'assemblava més a la realització barata d'una fórmula arquitectònica que aconseguia la seva màxima expressió en el centre de la ciutat. En aquest moment desenvolupà una imatge mental d'una ciutat en expansió de manera uniforme des de les vores cap al centre, seguint un programa de divisió cel·lular contínua que semblava dissenyat exclusivament per a l'expansió interior. El més estrany va ser que els habitants no semblaven adonar-se del seu propi complex del Mur, per les seves incessants separacions semblaven traçar un patró que es grava dins de les seves ànimes.

PETER SCHNEIDER 'Paarungen' (1992)

"COME TO YOUR SENSES"

It's inside the one and all.

Fou gràcies a una llista de Stephen Malkmus, encara penjada en el web d'Amazon, que vaig llançar-me a escoltar el "Sung Tongs" dels Animal Collective. Aquell va ser un camí de no retorn. Sobretot quan vaig descobrir tot un món, més enllà del col·lectiu, com és Panda Bear, l'àlter ego musical de Noah Lennox.

Un dels moments àlgids de "Panda Bear Meets The Grim Reaper", el disc que ha publicat enguany, és aquest "Come To Your Senses" on el mateix Noah apareix, desapareix i reapareix, com un espectre, durant el transcurs d'una tarda a la Rua da Rosa, l'estreta artèria principal que travessa el lisboeta Bairro Alto.

LA QUARTA PARET

Dos fragments de 'La quarta paret' de Sorj Chalandon:

"Aquella obra no s'hauria d'haver representat mai. La impressió terrible que una paret els separava de la platea. La quarta paret. Vet aquí que existia de debò. De formigó, d'acer, ofegava el més petit alè de vida. No deixava passar res a fora. Els deixava sols a l'escenari, abandonats. Com si el teatre s'hagués tancat bruscament damunt seu. Un sostre, quatre muralles. Durant tot un minut, els va fer l'efecte d'estar emparedats."

"Anouilh li murmura que la tragèdia és tranquil·litzadora, còmoda. En el drama, amb els innocents, els traïdors, els personatges assedegats de venjança, morir esdevé complicadíssim. Tots lluiten perquè esperen sortir-se'n. És utilitari, és mesquí. Mentre la tragèdia és gratuïta. És sense esperança. La maleïda esperança que ho espatlla tot. La tragèdia és per als reis."