Al principi, quan era nou aquí, havia examinat el mur fronterer, la característica més notable del qual era que dividia la ciutat pel centre en lloc d'envoltar-la. Però la vista des de qualsevol de les torres d'observació construïdes per permetre als occidentals una visió de la vida darrere del Mur l'havia decebut invariablement. En cap lloc la construcció infame aconseguia l'altura i l'amplada imaginades; s'assemblava més a la realització barata d'una fórmula arquitectònica que aconseguia la seva màxima expressió en el centre de la ciutat. En aquest moment desenvolupà una imatge mental d'una ciutat en expansió de manera uniforme des de les vores cap al centre, seguint un programa de divisió cel·lular contínua que semblava dissenyat exclusivament per a l'expansió interior. El més estrany va ser que els habitants no semblaven adonar-se del seu propi complex del Mur, per les seves incessants separacions semblaven traçar un patró que es grava dins de les seves ànimes.
PETER SCHNEIDER 'Paarungen' (1992)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada