Quatre fragments de 'Els meus començaments' de Panait Istrati:
"Tot infant és un revolucionari. Per ell, les lleis de la creació es renoven i trepitgen tot el que l'home madur ha edificat contra elles: moral, prejudicis, càlculs, interessos mesquins. L'Infant és el començament i el final del món; és l'únic que entén la vida perquè s'hi conforma, i no creuré en cap futur millor que el dia que la revolució es farà sota el signe de la infància. Quan surt de la infantesa, l'home es torna un monstre: renega la vida perquè es desdobla hipòcritament."
"Lluitar per una idea, lluitar per un sentiment, per una passió o una follia, per alguna cosa i lluitar, això és la vida. Qui no sent la necessitat de lluitar no viu: vegeta."
"Perquè només hi ha bellesa en la il·lusió. I tant si s'arriba a la meta com si no, en tots dos casos l'amargor té gairebé el mateix gust. Els finals sempre són iguals. El que compta, per a l'home de desitjos desmesurats, és la lluita, la batalla que lliura contra el destí mentre aquests desigs persisteixen: això és la vida, la vida del somiador."
"Però «Déu és gran» i, a la terra, tot té un final."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada