Un fragment de 'Dues línies terriblement paral·leles' de Francesc Grau Viader:
Sembla que la nostra entrada en combat és imminent. Estem tan prop de les trinxeres que ja distingeixo perfectament quan les descàrregues provenen de les nostres armes o de les contràries.
Hem passat la nit en un turonet des del qual es domina, gairebé a tocar, la carretera que neix en una cruïlla situada una mica més enllà de la Sentiu i, passant per Montgai, arriba fins a Agramunt. Aquests dos pobles -la Sentiu enfront i Montgai a la nostra esquena- estan separats per mitja dotzena de quilòmetres i dues línies de trinxeres terriblement paral·leles. Entre ells s'hi han obert dues excavacions, fistonades de filferrades, des de les quals apunten els canons de milers d'armes i de mirades irades. És com si, entre aquests dos pobles veïns, l'odi hi hagués alçat una insuperable muralla de concepcions adverses, d'interessos oposats, d'ideologies irreconciliables. ¿Hi ha quelcom més distant , més difícil de fer coincidir, que dues línies paral·leles per més properes que discorrin?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada