LA QÜESTIÓ SOCIAL I LA POLÍTICA

Fragments de 'La qüestió social i la política' proclama de la Unió Catalanista, escrita per Enric Prat de la Riba, en motiu de l'1 de maig de 1891:

La qüestió obrera és sols un aspecte de la qüestió social; aquesta és més extensa, se refereix al malestar que la societat experimenta, a la malaltia que rosega de mica en mica ses entranyes.

Quins són els símptomes de són mal? Excés de producció sobre el consum, que causa crisis industrials tremendes.

Quina és la causa d’aquesta malaltia? Anys enrera la societat estava a Catalunya i en molts països d’Europa organitzada baix la base de la família en corporacions i gremis que constituïen sa estructura natural.

La política i l’administració són per al país com un pop monstruós, qual ventre i cap és a Madrid i quals tentàculs arriben a totes les províncies i a tots los pobles. Los indivíduos, faltats d’organització no poden lluitar-hi.

Aixís resulten Corts formades d’algunes dotzenes de xerraires, advocats en sa majoria, aptes no per sa competència sinó per son servilisme o per serveis prestats al partit encara que sia en contra del país.

A aquestes Corts aixís formades està confiada la missió de posar remei a la malaltia que pateix la societat. Per això que, de tant temps ençà, en lloc de millorar empitjora cada dia.

Los partits polítics, tots o casi tots, volen conservar les causes del mal; tots parteixen dels principis que l’han engendrat; tots presenten pal·liatius, no verdaders remeis.

Parlen de república, sens atendre que la república, com la monarquia, són formes compatibles amb tots los sistemes, bons i dolents.

Fan com aquells metges que per multiplicar les visites allarguen indefinidament la malaltia. Saben que si la societat estigués bona se’ls trauria de sobre com paràsits de sa vida, i per això, en lloc de remeis, li dóna metzines.

En resum: la societat està malalta: sos símptomes són acaparaments i monopolis, abusos de crèdit, quiebres, lluites entre el capital i el treball, omnipotència del poder, constitució política viciosa, lleis injustes. La causa del mal és l’individualisme, l’organització viciosa del treball, la destrucció de tots los organismes naturals de la societat. Los partits polítics, per esperit de conservació, en lloc de combatre el mal lo fonamenten.