2 de juny de 2009

LA CIUTAT DEL DIABLE GROC



Fragments de 'La ciutat del diable groc' de Maksim Gorki:

"És la ciutat, és Nova York. A la vora s'alcen cases de vint pisos, els 'gratacels', silenciosos i foscos. Quadrats, sense cap pretensió de bellesa, obtusos, els pesats edificis elevant-se al cel ombrívols i avorrits. A cada edifici se sent l'altiva vanaglòria de la seva alçada, de la seva lletjor. A les finestres no hi ha flors, no es veu a cap nen ...

De lluny, la ciutat sembla una enorme mandíbula, de dents negres i desiguals. Respira expel·lint al cel núvols de fum, i esbufega, com un golafre afligit per la seva obesitat."

"A l'entorn bull, com la sopa sobre el foc, una vida febril; els petits homes corren, es mouen, desapareixen en aquest formiguer, com grans de sèmola en el brou, com estelles en el mar. La ciutat brama i devora als homes, un rere l'altre, amb les seves goles insaciables."

"Tots ells són sobrers en el caos de la vida dels carrers; tots ells es troben fora de lloc en el ferotge esgarip d'avidesa, en l'estreta presó d'aquesta lúgubre fantasia de pedra, de vidre i de ferro."

"S'han habituat a aquest atrafegament sense objectiu, s'han acostumat a pensar que hi ha un objectiu en tot això."

"Els habitants de les cases de la ciutat del diable groc suporten tranquil·lament tot el que mata l'home."

"La brutícia és l'element que ho impregna tot: els murs de les cases, els vidres de les finestres, la roba de la gent, els porus de la seva pell, els cervells, els desitjos, les idees ..."

"En el cel tèrbol, cobert de sutge, s'extingeix el dia. Els enormes edificis es fan encara més ombrívols, més pesats. Aquí i allà, en les seves fosques entranyes, s'encenen llums i brillen com els ulls grocs d'unes feres rares, que han de vetllar tota la nit les riqueses inanimades d'aquests sepulcres."

"Però quan en aquesta ciutat es mira a la llum, captiva en transparents presons de vidre, es comprèn que, com tot, la llum aquí està esclavitzada."

"Cap a on anar? Tots els carrers són idèntics, i totes les cases es miren les unes a les altres amb les cascades de les seves finestres tèrboles, es miren amb la mateixa indiferència, amb la mateixa inèrcia ..."

"La lúgubre ciutat del diable groc s'ha adormit i delira entre somnis."


8 comentaris:

  1. una visió particular, descoratjadora...
    i per dins?

    ResponElimina
  2. Per dins? Doncs potser és com Jonàs dins del ventre de la balena.

    ResponElimina
  3. És tan real i el retrat autèntic d'una Nova York del passat que, de tant en tant, encara aflora a la superfície.

    ResponElimina
  4. És un text revelador. I explica moltes coses del "Delirious New York" de Rem Koolhaas.

    ResponElimina
  5. El llibre de Koolhaas l'he tingut uns quants cops a les mans, l'he sospesat, me l'he estat a punt d'endur. Ho hauria d'haver fet ja, oi?

    ResponElimina
  6. Crec que si, Miq. És un llibre atípic sobre la història de la transformació de Manhattan a través d'alguns dels seus edificis i arquitectes més singulars.

    Koolhaas, abans de fer d'arquitecte, va fer de periodista i de guionista de cinema. I això es nota en la seva escriptura.

    Com "Manhattan Transfer", és un llibre que he rellegit diverses vegades.

    ResponElimina
  7. Moltes gràcies per les recomanacions!
    Miquel

    ResponElimina
  8. De res Miquel!
    Gràcies a tu també per redescobrir-me Carles Soldevila. De petit havia llegit "Lau o les aventures d'un aprenent de pilot" que recordo que em va agradar molt. Però no pas la seva trilogia "els anys tèrbols". No entenc perquè no la reediten... per sort encara es troba en alguna llibreria de vell.

    ResponElimina