INCERTA GLÒRIA

Fragments de la primera part del llibre 'Incerta glòria' de Joan Sales:

"No sabem res dels altres, ni ens importa; en canvi, voldríem que els altres ens coneguessin a fons. El nostre afany de ser compresos només es pot comparar amb la nostra desgana per comprendre ningú."

"Aquests paisatges del Baix Aragó són dolorosos, però no ben bé barrocs. (...) Els primers dies m'hi perdia, fins que vaig descobrir que aquests paisatges no pertanyen a l'espai, sinó al temps; no són, doncs, paisatges, sinó instants. Cal saber-los mirar com qui mira un instant; com qui mira l'instant fugaç cara a cara."

"Un cop descobert el seu secret, no els canviaries per cap altre del món."

"Aquestes nits sense lluna a la carena pelada són prodigioses. A través de l'aire tan sec d'aquests deserts les estrelles semblen ulls molt clars que us travessen com amb una rara perspicàcia."

"Els homes han deixat fa estona de matar-se; només se sent la fressa a penes perceptible de la brisa nocturna i la rialleta del carboner, al lluny, que sembla mofar-se de les nostres tristes victòries."

"¿No és un altre truc diabòlic de la passió, aquest que res no desitgem tant com allò que se'ns refusa?"

"¡Dubto que un home s'hagi pogut trobar mai en una situació més ridícula que la meva!"

"Entre tants i tants déus, l'únic que m'interessa és aquest que es va fer home: ¿per què els altres ens interessarien, si ells no s'han interessat mai per nosaltres?"

"¿Per què, doncs, la visió del cel de nit ens asserena, ens fa companyia, ens omple de confiança? ¿Per què? ¿Qui és que ens fa companyia? ¿Qui?"

"Està bé penedir-se d'haver pecat ja que així un aprofita doblement el temps, primer pecant i després penedint-se'n. Penedir-se'n és una manera com una altra de fer-ho durar... ¡i el pecat dura tan poc! Per contra, penedir-se de no haver pecat és un sentiment exarreït que no procura cap satisfacció."