"Els edificis de primera línia estaven destruïts, i deixaven veure, uns vint metres més enrere, una segona fila d’edificis amb les plantes superiors buides i descobertes. Hi havia habitacions de tres parets suspeses en l’aire, amb els interruptors de la llum, les llars de foc i els papers pintats encara intactes. En un hi havia un llit metàl·lic rovellat; en una altra, una porta oberta donava a un espai buit. Més enllà es veia una habitació on només havia sobreviscut una paret, com un enorme segell de paper de flors, tacat per la intempèrie i enganxat sobre els totxos humits. Al costat, una clapa blanca de rajoles de bany cicatritzada per les marques de les canonades arrencades. Sobre una paret de l’extrem es distingia l’empremta d’una escala que, com les dents d’una serra, pujava fent ziga-zaga fins la cinquena planta.
Només estaven ocupades les plantes baixes. Un plafó pintat per una mà experta, fixat al capdamunt de dos pals plantats arran de carrer, anunciava el nom de cada una de les botigues. Uns camins ben fressats serpentejaven entre la runa i les piles de totxos regulars en direcció a les entrades, arrecerades sota habitacions que penjaven."
"Tot estava en silenci."
IAN MCEWAN 'The Innocent' (1990)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada