NOTES BERLINESES (XII)

"Imaginar el no-res és:

Pompeia - una ciutat construïda amb el mínim absolut de murs i de teulades...
La quadrícula de Manhattan – allí un segle abans que allà hi hagués un “allí” allà...
Central Park - un buit que provocà els cingles que ara el defineixen...
Broadacre City...
El Guggenheim...
El “Mid West” de Hilberseimer amb les seves vastes planes d'arquitectura de grau zero...
El Mur de Berlín...

Tots ells posen de manifest que el buit a la metròpoli no és buit, que tot buit pot ser emprat per a programes la inserció dels quals en la textura existent és un esforç procustià que porta a la mutilació tant d'activitat com de textura."

REM KOOLHAAS 'Imagining Nothingness' (1985)

PENSAMENTS HERMÈTICS (XI)

De vegades somio el que diran de nosaltres els historiadors futurs. Per a l'home modern en tindran prou amb una frase: fornicava i llegia diaris.

Albert Camus

RE-CONÈIXER L'ADAM GREEN

C'est dans l'anonymat du non-lieu que s'éprouve solitairement la communauté des destins humains.
Marc Augé 'Non-lieux. Introduction à une anthropologie de la surmodernité'

En el món de la sobremodernitat, l’espai del viatger és l’arquetip del no-lloc. Un espai on l’individu esdevé testimoni d’un espectacle que li és aliè. Un no-lloc on la sobremodernitat troba la seva expressió més completa.

Tot tornant de Nova York, en un aqüeducte de desembre, vaig quedar-me atrapat en els llimbs de l'aeroport londinenc de Heathrow. Ho sap tothom, i no és profecia, que fer escala en aquell no-lloc comporta certs riscos i imprevistos. Sempre poden perdre el teu equipatge. I també, sense saber ben bé com, et poden fer perdre el teu vol d’enllaç.

Així doncs, resignat davant l’adversitat, vaig començar a fer una d'aquelles cues que mai semblen avançar. Per matar el temps d’espera, vaig començar observar les cares dels meus companys de fatalitat. Tot badant, em vaig adonar que aquella persona del meu davant la coneixia. Però, per molt que hi donés voltes, no aconseguia recordar de què. Qui era? Dissimuladament, vaig mirar de reüll el bitllet d’avió que duia a la seva mà dreta. I va resultar que aquell bitllet anava a nom d'un tal Adam Green. "Ara hi caic!" em vaig dir. Així que ell era "ell"? No em vaig acabar de creure aquella meravellosa casualitat. Vaig fer-hi un altre cop de reüll. Ara, a més, resultava que havíem arribat de Nova York en el mateix vol! I, per acabar-ho d’adobar, la seva destinació era: Berlín. Berlín? Doncs sí... Berlín! Perquè, en aquest món de la sobremodernitat, tots els meus camins porten a Berlín. I, com que tota la gent que estàvem fent cua allà havíem de volar cap a Barcelona, el vaig fer passar al davant de tot. D’aquesta manera, en un tres i no res, l’Adam va tenir la seva nova targeta d’embarcament per envolar-se cap a Berlín. No sense abans cridar-me un inoblidable “Thanks a lot man! See you in Barcelona!” en la llunyania.

Perquè l’Adam, en la proximitat, és una persona molt humana... i molt pacient! Amb un punt de genialitat, és clar, que el fa únic en el seu art sobremodern. Però no pots deixar de preguntar-te fins a quin punt ha heretat els gens del seu pare Mark, neuròleg expert en maldecaps i migranyes, i/o de la seva mare Leah, psiquiatra i co-autora de "Managing your headaches". Coneixent també el seu germà Joel, te n’adones que són una família ben singular.

ESCALES HERTZIANES

Seqüències d'escales mecàniques al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, o CCCB.

De fons "Last night I dreamt that somebody loved me" de The Smiths.

PENSAMENTS HERMÈTICS (X)

Sóc un tennista jugant en tots dos costats de la xarxa.

The Wave Pictures 'Strange Fruit For David' (2008)

LA MORT A VENÈCIA

Fragment de 'La mort a Venècia' de Thomas Mann:

"No es tractava pas d'una dificultat excepcional; el que l'anquilosava eren els escrúpols d'una desgana que prenia la forma d'un malcontentament impossible de superar. És clar que, ja des de jove, en el malcontentament veia l'essència i l'íntima naturalesa del talent, i així havia reprimit i refredat els sentiments, perquè sabia que aquests són propensos a acontentar-se amb un alegre "anar fent" i una semiperfecció."

PENSAMENTS HERMÈTICS (IX)

L'Holocaust no és cap mite. L'Holocaust és un fet històric.

"BOY BOY"

Na Lissy Trullie segurament no inventarà mai cap Coca-Cola. Però, de moment, totes les seves cançons són autèntics "singalongs". Aquest "Boy Boy", que formarà part del seu EP de debut, ho rubrica.

En el videoclip, subtitulat en francès, hi apareixen James Dean i Richard Davalos fent proves de vestuari per al film "East of Eden", dirigit per Elia Kazan i basat en la novel·la homònima de John Steinbeck.