"Pram Town", la ciutat del cotxet, era la forma afectuosa amb què el Daily Mirror va anomenar, en els anys cinquanta del segle passat, la "new town" de Harlow, a Essex, per la gran presència de famílies joves. Harlow va ser una de les noves ciutats previstes per Patrick Abercrombie en el "Greater London Plan" de 1944 i també incorporada en la "New Towns Act" de 1946. Un nou centre urbà que, en el 1947, projectà l’arquitecte Frederick Gibberd amb la col·laboració de la paisatgista Sylvia Crowe. La intenció original fou connectar el paisatge natural de l’entorn amb tots els seus edificis i habitatges. Tot establint un equilibri aparent, entre espai obert i espai construït, com a antídot de la malaltissa congestió metropolitana de Londres.
"Pram Town" també és una cançó que dóna títol al nou disc de Darren Hayman, ex-líder d'Hefner ("Britain’s largest small band"). Com afirma el mateix autor, és una òpera folk conceptual, desencantada i sovint bonica en el seu desencant, sobre com les bones idees poden arribar a espatllar-se. Perquè les ciutats no es projecten sinó que evolucionen. Amb el pas del temps, el formigó s’esmicola i el plàstic es trenca. Ni amb tots els centres cívics del món es podria crear un autèntic cor per aquesta ciutat dormitori. Conseqüentment, Harlow ha deixat de somiar amb la modernitat per convertir-se en un satèl·lit, envoltat de carreteres i autopistes, enmig del no-res verd.
Més reflexiu que abans, però sense perdre una engruna de la seva ironia congènita, el Darren finalment s'ha fet gran... encara que no pas vell!
Molt interessant. Harlow i l'evolució d'un projecte d'urbanisme modern al costat de la gran urbs. Hefner i el desencís fet música.
ResponEliminaMai més ben dit, Miq. Harlow i el desencís fet arquitectura, també.
ResponEliminaAixò vull jo, fer-me gran però no vella...
ResponElimina