29 de juliol de 2009

TOT DESESPERANT GODOT


Caspar David Friedrich 'Zwei Männer in Betrachtung des Mondes' (1819)

C'est une nuit comme les aimait Caspar David Friedrich, tempestueuse et claire.
SAMUEL BECKETT 'Malone meurt'

Entre l'octubre de 1936 i el març de 1937, durant els seus Wanderjahre, Samuel Beckett va visitar diverses ciutats d'Alemanya. Tot i trobar els pintors romàntics alemanys excessivament afectats i carregats de sentimentalisme, va ser en una visita a la Gemäldegalerie Alte Meister, de la ciutat de Dresden, on va redescobrir Caspar David Friedrich. En el seu diari de viatge, amb data del 14 de febrer de 1937, anotà el següent: "plaent predilecció per dos diminuts homes lànguids en els seus paisatges, com en el petit paisatge de la Lluna, que és l'únic tipus de romanticisme encara tolerable, el bémolisé". Es referia al quadre de Friedrich: 'Dos homes contemplant la Lluna'. Segurament el va atreure per la seva serena melancolia; molt propera a la seva concepció de quietud i de silenci.

Al 1975, durant la preparació del muntatge de 'Tot esperant Godot' per al Schillertheater de Berlín Oest, Beckett anotà "KD Friedrich" en el seu quadern de direcció. Contemporàniament, en una visita a l'Alte Nationalgalerie de Berlín Est, va confondre 'Home i dona contemplant la Lluna' amb aquell altre que havia vist trenta-vuit anys abans a Dresden, quan va confessar a Ruby Cohn: "Saps... aquest és l'origen de Godot".

Caspar David Friedrich 'Mann und Frau den Mond betrachtend' (1830-35)

Because he brings light, as only the great dare to bring light, to the useless predicament of existence.
SAMUEL BECKETT 'MacGreevy on Yeats'

Una altra font, no tan coneguda ni reconeguda, d'on beu Godot és Jack B. Yeats. Beckett n'admirava tota la seva obra tant pictòrica com literària. De fet, va escriure una crítica de la novel·la 'The Amaranthers' on elogiava la manera com el paisatge, superb i radiant, prenia vida pròpia a través de la història narrada. Un paisatge on els moments no eren segregats sinó que coincidien en un punt únic: la imaginació analítica.

Un paisatge, com el del quadre 'Els dos viatgers' del mateix Yeats, que esdevingué l'espai escènic del Godot de Beckett. Dues figures que semblen trobar-se al bell mig del no-res, en un paisatge buit, completament aïllats del seu entorn natural. Un entorn natural misteriosament aliè.


Jack Butler Yeats 'The Two Travellers' (1942)

Com ben bé digué Francesc Pujols, els homes són arbres que caminen... en el paisatge.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada