Discurs pronunciat per Pau Casals a la seu de l'ONU el 24 d'octubre de 1971:
"Però deixeu-me dir una cosa: jo sóc català. Avui una província d'Espanya. Però què ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món. Us explicaré per què. Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra. Catalunya va tenir les primeres Nacions Unides. En el segle XI totes les autoritats de Catalunya es van reunir en una ciutat de França —aleshores Catalunya— per parlar de la pau, en el segle XI. Pau en el món i contra, contra, contra la guerra, la inhumanitat de les guerres. Això era Catalunya. Ara estic tan content, tan content, tan emocionat de ser aquí amb vostès..."
"Però deixeu-me dir una cosa: jo sóc català. Avui una província d'Espanya. Però què ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món. Us explicaré per què. Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra. Catalunya va tenir les primeres Nacions Unides. En el segle XI totes les autoritats de Catalunya es van reunir en una ciutat de França —aleshores Catalunya— per parlar de la pau, en el segle XI. Pau en el món i contra, contra, contra la guerra, la inhumanitat de les guerres. Això era Catalunya. Ara estic tan content, tan content, tan emocionat de ser aquí amb vostès..."
Aquest vídeo l'haurien de passar tot sovint al Parlament i a la tele i allà on fes falta per mantenir la memòria viva.
ResponEliminaJo sóc catalana. Sí.
Qui perd els orígens perd la identitat.
ResponEliminaPer sort, els catalans som més vius que mai.
Sóc català i no tinc por.
Com a discurs patriòtic és preferible el d'en Quim Monzó a Frankfurt
ResponEliminaEl discurs del Monzó a Frankfurt és sublim però el context no és ben bé el mateix. Aquest és més pobre literàriament però molt ric emocionalment. En part, és a partir d'aquest mite que vaig descobrir el violoncel. Tot i que, més endavant, vaig descobrir que les suites de Bach de Pierre Fournier m'agraden molt més.
ResponElimina