PARLA, MEMÒRIA

Fragments lepidopterològics de 'Speak, memory' de Vladimir Nabokov:

"He caçat papallones en diversos climes i amb diverses disfresses: com un nen bonic amb bombatxos i capell de mariner; com un cosmopolita esprimatxat expatriat amb calces de franel·la i boina; com un home gran gras, sense barret i amb pantalons curts."

"En un camí que sobreplomava el Mar Negre, a Crimea, entre arbusts de floració cerosa, el març de 1918, un sentinella bolxevic garrell intentà arrestar-me perquè feia senyals (amb la xarxa, digué) a un vaixell de guerra britànic. A l'estiu de 1929, cada cop que travessava caminant un poble dels Pirineus orientals, si per cas mirava enrere, veia damunt dels meus passos els vilatans immòbils en les diverses posicions en què el meu pas els havia agafats, com si jo fos Sodoma i ells fossin la muller de Lot. Una dècada més tard, als Alps Marítims, una vegada vaig veure que l'herba s'ondulava d'una manera serpentina al meu darrere perquè un gras policia rural em seguia fent ziga-zaga, arrossegant-se damunt de la panxa, per descobrir si entrampava ocells cantaires. Amèrica encara ha mostrat més d'aquest interès mòrbid per les meves activitats reticulars que no pas altres països... potser perquè ja tenia la quarantena quan hi vaig anar a viure, i com més gran és un home més extravagant sembla amb una xarxa de caçar papallones a la mà."

"De tota manera, en les meves caceres de papallones sempre vaig preferir de caminar que qualsevol altra forma de locomoció (llevat, naturalment, d'un seient volador que planés sense pressa per damunt de l'estora de plantes i de roques d'una muntanya per explorar, o que volés per sobre, arran, de la teulada florida d'una selva tropical); perquè quan camines, especialment per una zona que has estudiat bé, produeix un plaer exquisit d'allunyar-se de l'itinerari per visitar, per ací i per allà prop de la vora del camí, aquesta clariana, aquesta fondalada, aquesta o aquella combinació de terra i de flora, visitar per dir-ho així, una papallona coneguda en el seu hàbitat concret, per tal de veure si ja ha sortit el capoll, i si és així, com li van les coses."

"Confesso que no crec en el temps. M'agrada de plegar la meva catifa màgica, després de fer-la servir, de manera que se sobreposi una part del dibuix damunt d'una altra. Deixem que els visitants ensopeguin. I el moment en què frueixo més de l'absència del temps, en un paisatge escollit a l'atzar, és quan em trobo enmig de papallones rares i les plantes de les què es nodreixen. Això és l'èxtasi, i darrere l'èxtasi hi ha alguna altra cosa que és difícil d'explicar. És com un buit momentani en què es precipita tot allò que estimo. Una sensació d'ésser una sola cosa juntament amb el sol i la pedra. Un estremiment... envers el geni contrapuntístic del fat humà o envers els fantasmes sensibles que satisfan tots els capricis d'un mortal afortunat."

"JUST A FRIEND"

Downtown Records ha reeditat l'EP de debut de Lissy Trullie amb quatre temes extres. Un d'ells és un duet amb l'Adam Green versionant el "Just a friend" de Biz Markie.

Una cançó amb missatge: "Don't ever talk to a girl who says she just has a friend."

Versió anterior gravada, als lavabos del Santos Party House de la ciutat de Nova York, el novembre de l'any passat.

Versió original de Biz Markie, que ja té 20 anys d'antiguitat.

EPÍLEG
Lissy Trullie en directe, el passat 22 de maig, a WOXY.com Lounge Acts:
1. Boy Boy | 2. Self-Taught Learner | 3. U Bleed U

PENSAMENTS HERMÈTICS (XXV)

Què li vol explicar un quadre d'en Rothko a un espectador? Doncs buenu... és això.

Albert Serra sobre 'Honor de cavalleria' en una entrevista a VilaWeb.

AFTER DARK

Fragment inicial de 'After Dark' d'Haruki Murakami:

"Observem el paisatge des del cel, a través de l'ull d'un ocell nocturn que vola molt amunt. En aquest camp de visió tan ampli, la ciutat sembla un enorme ésser viu. O potser un ens col·lectiu format de diversos organismes autònoms. Les nombroses artèries s'estenen fins als extrems d'aquest cos inaprehensible, hi fan circular la sang i en renoven les cèl·lules sense parar. Envien informació nova i recullen la vella. Envien nous béns comestibles i recullen els vells. Envien contradiccions noves i recullen les velles. Al ritme del seu pols, totes les parts del cos s'encenen i s'apaguen, s'escalfen i s'estremeixen. Som a prop de la mitjanit i, tot i que ja hem superat el punt de màxima activitat, el metabolisme basal que manté la vida no s'atura. La remor que emet la ciutat és com un baix continu. És una remor regular, monòtona, però carregada de premonicions."

COLLAGES

Si un bricoleur és aquell qui fa bricolage. Un colleur hauria de ser aquell qui fa collage.

Paul Citroën 'Metropolis' (1923)

Si el bricoleur és el pensament salvatge. I l'enginyer és el pensament científic. Aleshores el colleur hauria de ser el pensament artístic.

Pere Català i Pic 'Fotomuntatge sobre el Barri Gòtic' (1935)

Si el món del bricoleur resulta que és un univers tancat perquè es conforma amb allò que té a mà. I el de l'enginyer és obert perquè és capaç de crear noves formes i estructures del no-res. Llavors el del colleur hauria de ser un espai in-between. Un espai on tota creació esdevindria art.

[*] Post que hipotetitza i descontextualitza 'La Pensée sauvage' de Claude Lévi-Strauss.

L'ÀNGEL DE LA HISTÒRIA

Moment de "Berlin Babylon", film documental dirigit per Hubertus Siegert, on la veu en off d'Angela Winkler recita la novena de les "Tesis sobre la filosofia de la història" de Walter Benjamin, escrites entre 1939 i 1940.

Ein Engel, der aussieht, als wäre er im Begriff sich von etwas zu entfernen, worauf er starrt. Seine Augen sind aufgerissen, sein Mund ist offen und seine Flügel sind ausgespannt. Der Engel der Geschichte muß so aussehen. Er hat das Antlitz der Vergangenheit zugewandt. Wo eine Kette von Begebenheiten vor uns erscheint, da sieht er eine einzige Katastrophe, die unablässig Trümmer auf Trümmer häuft und sie ihm vor die Füße schleudert. Er möchte wohl verweilen, die Toten wecken und das Zerschlagene zusammenfügen. Aber ein Sturm weht vom Paradiese her, der sich in seinen Flügeln verfangen hat und so stark ist, daß der Engel sie nicht mehr schließen kann. Dieser Sturm treibt ihn unaufhaltsam in die Zukunft, der er den Rücken kehrt, während der Trümmerhaufen vor ihm zum Himmel wächst. Das, was wir den Fortschritt nennen, ist dieser Sturm. 

Un àngel, que observa, com si estigués a punt d'allunyar-se d'alguna cosa, sobre la qual mira fixament. Els seus ulls estan desencaixats, la seva boca oberta i les seves ales esteses. L'àngel de la història ha de tenir aquest aspecte. Té el seu rostre girat cap al passat. Allò que a nosaltres ens sembla com una cadena d'esdeveniments, ell ho veu com una catàstrofe única, que acumula ruïna sobre ruïna i la llança als seus peus. Ell voldria aturar-se, despertar els morts i recompondre allò esclafat. Però una tempesta baixa del Paradís, s'arremolina en les seves ales i és tan forta, que l'àngel no les pot tornar a plegar. Aquesta tempesta l'arrossega irresistiblement cap al futur, al qual gira l'esquena, mentre un cúmul de ruïnes davant seu creix cap al cel. Això, que anomenem progrés, és aquesta tempesta.

UN HOME QUE DORM

Fragments de 'Un homme qui dort' de Georges Perec:

"Aquesta és la teva vida. Això és el que tens. Pots fer l'inventari exacte de la teva escassa fortuna, el balanç precís del teu primer quart de segle. Tens vint-i-cinc anys i vint-i-nou dents, tres camises i vuit mitjons, alguns llibres que ja no llegeixes, alguns discs que ja no escoltes. No tens ganes de recordar-te de res, ni de la teva família, ni dels teus estudis, ni dels teus amors, ni dels teus amics, ni de les teves vacances, ni dels teus projectes. Has viatjat i no has portat res dels teus viatges. Estàs assegut i només vols esperar, només esperar fins que no hi hagi res més a esperar: que vingui la nit, que sonin les hores, que els dies passin, que els records es desdibuixin."

"No tens costum i no tens ganes d'establir diagnòstics. El que et pertorba, el que et commou, el que et fa por, però que a vegades t'entusiasma, no és el fet sobtat de la teva metamorfosi, al contrari, és justament el sentiment vague i pesat que no es tracta pas d'una metamorfosi, que res ha canviat, que sempre has estat així, inclús encara que no ho sabessis fins avui: aquest, en el mirall esquerdat, no és el teu nou rostre, són les màscares que han caigut, la calor de la teva habitació les ha fos, la ineptitud les ha arrencat. Les màscares del camí recte, de les belles certeses. Durant vint-i-cinc anys, no has sabut res del que avui ja és inexorable? En allò que anomenes la teva història, mai hi has vist fissures? Els temps morts, els passatges buits. El desig fugitiu i agut de deixar de sentir, de deixar de veure, de romandre silenciós i immòbil. Els somnis insensats de solitud. Amnèsic errant en el País dels Cecs: carrers amples i buits, llums fredes, rostres muts sobre els quals lliscaria la teva mirada. Mai res t'alteraria."

"T'arrossegues. T'imagines una classificació dels carrers, dels barris, dels edificis: els barris bojos, els barris morts, els carrers-mercat, els carrers-dormitori, els carrers-cementiri, les façanes pelades, les façanes corcades, les façanes rovellades, les façanes emmascarades."

"Ara vius en el terror del silenci, però no ets tu el més silenciós de tots?"

NOTES BERLINESES (XXI)

"Un dels peculiars encants del context del segle vint és que ja no és el resultat d'una o dues doctrines arquitectòniques evolucionant de forma gairebé imperceptible, però que representen la formació simultània de distintes capes arqueològiques; resulten d'un moviment pendular perpetu on cada doctrina arquitectònica contradiu i desfà l'essència de l'anterior així com el dia segueix a la nit."

"Berlín, primer bombardejada, després dividida, no té centre, sinó una col·lecció de centres que a vegades no són res més que espais buits."

"La riquesa de Berlín resideix en la seqüència prototípica dels seus models: ciutat neoclàssica, Metròpoli primerenca, banc de proves de la modernitat, capital Nazi, víctima de guerra, Llàtzer, camp de batalla de la guerra freda, i així successivament."

"Ara l'IBA està esborrant aquesta evidència, destruint en nom de la història tota evidència de la seva destrucció, que és precisament el fet més significatiu de la seva història (per no mencionar la seva estètica)."

"D'aquesta manera, la interpretació del mur de Berlín com a parc travessat per una escultura zen, va fer possible imaginar-hi cases-pati. [...] Però potser tots aquests arguments no són res més que meres racionalitzacions pel fet primitiu d'un gust per l'asfalt, el trànsit, el neó, les multituds... la pròpia arquitectura d'altres persones."

REM KOOLHAAS 'The Terrifying Beauty of the Twentieth Century' (1985)

L'UN ÉS HEMINGWAY I L'ALTRE ÉS AUSTER

Conversa, amb interferències, entre Enrique Vila-Matas i Paul Auster, el dos de maig d'enguany, al PEN American Center de la ciutat de Nova York.

PENSAMENTS HERMÈTICS (XXIV)

L'home és un caçador de papallones.