5 d’octubre de 2009

UN HOME QUE DORM




Fragments de 'Un homme qui dort' de Georges Perec:


"Aquesta és la teva vida. Això és el que tens. Pots fer l'inventari exacte de la teva escassa fortuna, el balanç precís del teu primer quart de segle. Tens vint-i-cinc anys i vint-i-nou dents, tres camises i vuit mitjons, alguns llibres que ja no llegeixes, alguns discs que ja no escoltes. No tens ganes de recordar-te de res, ni de la teva família, ni dels teus estudis, ni dels teus amors, ni dels teus amics, ni de les teves vacances, ni dels teus projectes. Has viatjat i no has portat res dels teus viatges. Estàs assegut i només vols esperar, només esperar fins que no hi hagi res més a esperar: que vingui la nit, que sonin les hores, que els dies passin, que els records es desdibuixin."

"No tens costum i no tens ganes d'establir diagnòstics. El que et pertorba, el que et commou, el que et fa por, però que a vegades t'entusiasma, no és el fet sobtat de la teva metamorfosi, al contrari, és justament el sentiment vague i pesat que no es tracta pas d'una metamorfosi, que res ha canviat, que sempre has estat així, inclús encara que no ho sabessis fins avui: aquest, en el mirall esquerdat, no és el teu nou rostre, són les màscares que han caigut, la calor de la teva habitació les ha fos, la ineptitud les ha arrencat. Les màscares del camí recte, de les belles certeses. Durant vint-i-cinc anys, no has sabut res del que avui ja és inexorable? En allò que anomenes la teva història, mai hi has vist fissures? Els temps morts, els passatges buits. El desig fugitiu i agut de deixar de sentir, de deixar de veure, de romandre silenciós i immòbil. Els somnis insensats de solitud. Amnèsic errant en el País dels Cecs: carrers amples i buits, llums fredes, rostres muts sobre els quals lliscaria la teva mirada. Mai res t'alteraria."

"T'arrossegues. T'imagines una classificació dels carrers, dels barris, dels edificis: els barris bojos, els barris morts, els carrers-mercat, els carrers-dormitori, els carrers-cementiri, les façanes pelades, les façanes corcades, les façanes rovellades, les façanes emmascarades."

"Ara vius en el terror del silenci, però no ets tu el més silenciós de tots?"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada