25 de novembre de 2009

NOTES BERLINESES (XXIII)




"Les ciutats, les grans ciutats, tenen la seva relació particular amb la història. Aquesta envaeix el seu espai per mitjà de la commemoració, de la celebració ostentosa de les victòries i de les conquestes. L'arquitectura segueix a la història com a la seva ombra, malgrat que els llocs de poder es desplacen en funció de les evolucions i les revolucions internes. La història és també violència, i sovint l'espai de la gran ciutat rep de ple els seus cops. La ciutat porta la marca de les seves ferides. Aquesta vulnerabilitat i aquesta memòria s'assemblen a les del cos humà i són elles, sense cap mena de dubte, les que fan que la ciutat ens resulti tan propera, tan commovedora. La nostra memòria i la nostra identitat estan en joc quan canvia la 'forma de la ciutat', i a penes tenim dificultat per imaginar el que van poder representar les commocions més brutals de la ciutat per aquells qui, amb ella, també van ser víctimes."

"L'espai de la ciutat està fet a mida d'aquests contrastos i d'aquesta tensió. No crec que la frontera entre l'est i l'oest arribi mai a esborrar-se. Sens dubte, aquesta no va esperar al Mur per existir. I també, sens dubte, seria una simplificació imputar totes les ruptures visibles de Berlín a l'antiga separació entre els dos Estats. Molts murs, moltes fronteres recorren les megalòpolis del món actual, que separen de forma més o menys abrupte a rics i pobres, a instal.lats i immigrants, a vells i joves, a conformistes i rebels... Trobem, transposats en l'espai, els trasts que són constitutius del món actual. No obstant això, a Berlín, aquests contrastos es troben inserits en un territori on les seves ferides són l'expressió de les bogeries del segle XX."

MARC AUGÉ 'Le temps en ruines' (2003)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada