28 de novembre de 2009

TÒQUIO ADORMIT


Deep in the cell of my heart

I really want to go.
There is another world.
There is a better world.
Well, there must be.

THE SMITHS 'Asleep'


En un article a Volume #20, Neil Denari reflexiona sobre aquest estrany fenomen narcolètpic tan quotidià que té lloc, tan a les andanes com a l'interior dels metros, a Tòquio.

Els toquiotes semblen tenir una estranya habilitat per dormir en qualsevol posició i, de cop, despertar quan han arribat a la seva parada. Semblen haver inventat una mena de ioga o contorsionisme metropolità.

Denari documenta, amb fotos extretes de Flickr, la peculiar explotació d'aquest sobre-il·luminat paisatge ballardià com a zona lliure d'expressió de l'inconscient.

Talment com Chris Marker va retratar en un moment del seu film nòmada 'Sans Soleil'.



"El tren habitat per gent adormida reuneix tots els fragments dels seus somnis i en fa un film - el film absolut. Els tiquets dels dispensadors automàtics esdevenen els bitllets d'entrada."

Per Marker, el Japó és com un món d'aparences on la memòria és una impossibilitat. La memòria és com una línia de vol que sempre retorna sobre si mateixa. Però s'ha de mantenir en moviment perquè en realitat mai podrà retornar al seu punt d'origen.

"Recordo aquell mes de gener a Tòquio. O, més ben dit, recordo les imatges que vaig filmar en aquell mes de gener a Tòquio. Elles han substituït la meva memòria. Són la meva memòria."

3 comentaris:

  1. A NYC passa tres quarts del mateix. Suposo que són ciutats on la gent, a la feina, fa més hores que un rellotge. N'hi ha que es lleven molt d'hora; n'hi ha que tornen molt tard; i, sempre, veus gent dormint al metro. Això sí, tan bon punt arriben a destí, es desperten.

    A mi també m'ha passat.

    ResponElimina
  2. Fins i tot a les andanes?
    A mi sempre m'ha meravellat aquesta capacitat per despertar-se just quan toca.
    Tot i que, en la meva època universitària, més d'un cop havia fet un cop de cap a la línia 3 del metro, després d'una nit en blanc.

    ResponElimina
  3. Em desperten sentiments contradictoris, per una part em fan una mica de llàstima, deuen anar totalment esgotats, per l'altra els hi tinc un xic d'enveja, això d'adormir-se al bus sempre m'ha fet estar inquieta, i si no em desperto quan arribi a casa?

    Conec un català que sembla japonès, però. Almenys en aquest aspecte i tot i que no dorm a l'andana poc li falta.

    ResponElimina