NOTES BERLINESES (XXX)

"Totes les ciutats d'Europa són vistes a través de la gran al·lucinació de la ciutat de Berlín. El que ara pot ser vist del futur d'Europa té el seu lloc d'origen en el moment contemporani de Berlín. Per més incoherent que sigui el moment present a Berlín [...] aquesta ciutat segueix sent el lloc crucial on la història passada d'Europa impacta dins del seu propi futur. El futur de Berlín és una creu toscament pintada de negre ja inscrita per sobre de la pura extensió blanca del futur d'Europa: pot ser vist com una suspensió negativa, o pot ser vist com un signe de creació que Europa ha d'afrontar."

"Berlín és una ciutat del 'desig d'assolar' - un desig que obsessiona Europa, que atrau, atemoreix, incita Europa."

"Berlín és la ciutat que ha ferit de manera irreparable el segle vint, i que pren èxtasi de la sensació d'aquesta ferida - una ferida que sagnarà en el futur."

"El recorregut quotidià de Berlín és una maniobra intricada a través d'un terreny ple de cendres, d'adrenalina i de buits. Abastar l'altre costat d'aquest terreny és arribar al cor del futur d'Europa. El paisatge contemporani de Berlín és més que inquietant; és punyent."

"Berlín actua per crear una sismografia visual exacta de la seva pròpia identitat violenta: les capes d'imatge i de soroll formen un mitjà transparent per sobre de la ciutat contemporània a través del qual l'habitant mira cap a les restes de la història de la ciutat."

"Berlín és l'element vital en la configuració de la ciutat europea contemporània i futura."

STEPHEN BARBER 'Fragments of the European city'(1995)

BUIT

vaig oblidar

o vaig creure que oblidava

un buit
un et vull
un t'estimo

LA RIBERA DE LES SIRTES

Fragment de 'La ribera de les Sirtes' de Julien Gracq:

"A la nostra vida hi ha matins privilegiats en què ens arriba l'advertiment, en què des del despertar ressona per a nosaltres, a través d'un deambular desgavat que es prolonga, una nota més greu, com amb el cor desgavellat hom s'entreté a manejar un a un els objectes familiars de la seva cambra en l'instant d'un gran viatge. Una mena d'alerta llunyana llisca fins a nosaltres en aquest buit clar del matí més ple de presagis que els somnis; tal vegada és el soroll d'un pas aïllat en el paviment dels carrers, o el primer crit d'un ocell arribat feblement a través de la darrere son; però aquest soroll de pas desperta en l'ànima una ressonància de catedral buida, aquest crit passa com per damunt dels espais de l'alta mar, i les orelles es paren en el silenci sobre un buit del nostre dedins que, de sobte, no té ja cap altre eco que la mar. La nostra ànima s'ha netejat dels seus rumors i del xivarri de munió que l'habita; en ella, s'alegra una nota fonamental que en desperta la capacitat exacta. En la íntima mesura de la vida que ens és lliurada, recuperem la nostra força i la nostra alegria, tot i que a voltes aquesta nota és greu i ens sobta com el pas d'un passejant que fa ressonar una caverna: és que s'ha obert una bretxa mentre dormíem, un nou envà s'ha esfondrat sota l'impuls dels nostres somnis, i ara em caldrà viure, durant dies molt llargs, com dins una habitació coneguda, amb la porta, però, que extemporàniament batés damunt una cova."

PENSAMENTS HERMÈTICS (XXXII)

K és la constant de tot allò que m'esdevé.

UN ALTRE SOMNI BERLINÈS

6 de maig de 1912. Somni recent: El meu pare i jo travessàvem Berlín amb l'elèctric. El caràcter de gran ciutat li era conferit per nombroses barreres que es distribuïen a intervals regulars, pintades amb dos colors i amb l'extrem arrodonit. Altrament quasi tot era buidor, però ben atapeït de barreres. Arribàrem davant d'una porta, hi entràrem sense adonar-nos que baixàvem de l'elèctric. Al darrera nostre s'alçava en vertical una paret que el meu pare escalà com aquell qui menja un préssec, amb les cames que li volaven de tan fàcil que era. Hi havia, sens dubte, una certa desconsideració en el fet que no m'ajudés gens, ja que només de quatre grapes i amb penes i treballs vaig aconseguir d'arribar-hi, a còpia de relliscar enrera com si la paret s'hagués fet més enravenada sota els meus peus. El que també resultà enutjós fou que (la paret) era plena d'excrements humans, fins al punt de sortir-ne esquitxat, sobretot a la banda del pit.
Em mirava els excrements amb la cara inclinada i passant-hi les mans pel damunt. Quan per fi vaig ser a dalt, el meu pare, que sortia de l'interior d'un edifici, em va saltar al coll petonejant-me i abraçant-me. Portava un frac passat de moda, curt, que per dins era encoixinat com els sofàs i que jo recordava haver-li vist abans. "Aquest doctor von Leyden! Quin home més genial!", no parava de dir. No obstant això, ni per un moment havia anat a veure'l en qualitat de metge, sinó en qualitat de persona que val la pena conèixer. Em feia una mica de por que també m'hi fessin anar a mi, però no me'n va parlar. Al darrera de la meva banda esquerra vaig veure un home assegut dins una cambra que tenia literalment totes les parets de vidre, i que em donava l'esquena. Va resultar que aquest home era el secretari del catedràtic, que el meu pare de fet només havia parlat amb ell i no pas amb el catedràtic en persona, però que, en certa forma, havia conegut directament els mèrits del catedràtic a través del secretari, de tal manera que es trobava en condicions d'emetre un judici sobre qualsevol aspecte del catedràtic com si hagués parlat personalment amb ell.

FRANZ KAFKA 'Diaris 1910-1923'

NOTES BERLINESES (XXIX)

I així doncs tinc "BERLÍN" representant
"EL MÓN".
No conec cap altre lloc amb una afirmació més sòlida.
Berlín és "un lloc històric de la veritat."
Cap altra ciutat té una imatge tan significativa,
tan un LLOC DE LA SUPERVIVÈNCIA,
tan exemplar del nostre segle.
Berlín està dividida, com el nostre món,
com el nostre temps,
com els homes i les dones,
els joves i els vells,
els rics i els pobres,
com tota la nostra experiència.
Molta gent diu que Berlín és "desastrosa."
Jo dic: hi ha més realitat a Berlín
que en qualsevol altra ciutat.
És més un LLOC que no pas una CIUTAT.
"Viure a la ciutat de la veritat no dividida,
caminar amb els
fantasmes invisibles del futur i
del passat... "
Aquest és el meu desig, de camí a
esdevenir un film.

WIM WENDERS 'An Attempted Description of an Indescribable Film' (1986)