UN ALTRE SOMNI BERLINÈS

6 de maig de 1912. Somni recent: El meu pare i jo travessàvem Berlín amb l'elèctric. El caràcter de gran ciutat li era conferit per nombroses barreres que es distribuïen a intervals regulars, pintades amb dos colors i amb l'extrem arrodonit. Altrament quasi tot era buidor, però ben atapeït de barreres. Arribàrem davant d'una porta, hi entràrem sense adonar-nos que baixàvem de l'elèctric. Al darrera nostre s'alçava en vertical una paret que el meu pare escalà com aquell qui menja un préssec, amb les cames que li volaven de tan fàcil que era. Hi havia, sens dubte, una certa desconsideració en el fet que no m'ajudés gens, ja que només de quatre grapes i amb penes i treballs vaig aconseguir d'arribar-hi, a còpia de relliscar enrera com si la paret s'hagués fet més enravenada sota els meus peus. El que també resultà enutjós fou que (la paret) era plena d'excrements humans, fins al punt de sortir-ne esquitxat, sobretot a la banda del pit.
Em mirava els excrements amb la cara inclinada i passant-hi les mans pel damunt. Quan per fi vaig ser a dalt, el meu pare, que sortia de l'interior d'un edifici, em va saltar al coll petonejant-me i abraçant-me. Portava un frac passat de moda, curt, que per dins era encoixinat com els sofàs i que jo recordava haver-li vist abans. "Aquest doctor von Leyden! Quin home més genial!", no parava de dir. No obstant això, ni per un moment havia anat a veure'l en qualitat de metge, sinó en qualitat de persona que val la pena conèixer. Em feia una mica de por que també m'hi fessin anar a mi, però no me'n va parlar. Al darrera de la meva banda esquerra vaig veure un home assegut dins una cambra que tenia literalment totes les parets de vidre, i que em donava l'esquena. Va resultar que aquest home era el secretari del catedràtic, que el meu pare de fet només havia parlat amb ell i no pas amb el catedràtic en persona, però que, en certa forma, havia conegut directament els mèrits del catedràtic a través del secretari, de tal manera que es trobava en condicions d'emetre un judici sobre qualsevol aspecte del catedràtic com si hagués parlat personalment amb ell.

FRANZ KAFKA 'Diaris 1910-1923'