LA CIUTAT ÉS UN ARBRE

l'arbre és
la fulla i la fulla
és l'arbre - la casa és
la ciutat i la ciutat és la casa
- un arbre és un arbre però
és també una fulla immensa - una
fulla és una fulla, però és
també un arbre diminut - una ciutat
no és una ciutat si no
és també una casa immensa -
una casa és una casa
només si és també
una ciutat diminuta

Aldo van Eyck 'The city is a tree' (1962)

RE-VEURE LA FRANÇOIZ BREUT

Sempre m'omple i em conforta re-veure la Françoiz Breut en directe, encara que només sigui virtualment cantant via YouTube, un 7 de maig de 2009 a Le Tipi, Lieja.

El repertori del concert:

Motus
Darrière le grand
Mouchoir de poche
Si tu disais
2013
L'étincelle ou la contrainte du feu
Nébuleux bonhomme
Over all
Les jeunes pousses
Le don d'ubiquité
Please be angry
La certitude
Ultimo
Terre d'ombre
Le verre pilé
Ma colère
À l'aveuglette

NOTES BERLINESES (XXXIII)

"Berlín és una ciutat lletja amb restes boniques. Berlín va ser greument mutilada per les bombes, però no va ser destruïda més enllà del reconeixement com Dresden o algunes de les ciutats a la conca del Ruhr. Després de tot, encara era possible dir quins carrers eren quins. A diferència de Dresden, però Erich Kästner ha descrit això en el seu diari.Què vull dir amb restes boniques? Em refereixo als pocs edificis preciosos, erigits fa dècades per la burgesia, que han quedat inalterats en les monòtones ciutats destruïdes per l'arquitectura de la postguerra. Després del maig de 1945, va ser necessària la ràpida construcció de zones residencials, la gent volia un sostre sobre el cap de nou. Aquests barris són amplis erms espirituals, però, Berlín n’està ple. En un escenari més gran, gratacels de formigó van aparèixer per tot arreu. Els arquitectes utòpics ens van assegurar que eren l'últim en plaer estètic i que farien feliç a la humanitat, però jo, per part meva, els trobo depriments.

I, no obstant això, la guerra no és l'autor principal. Després de 1945, la gent va enderrocar alegrament incomptables petites cases i edificis de finals del segle XIX. Aquí la regla també era: el nou és bo, el vell és lleig, fora amb el vell. En els últims anys, la gent s'ha tornat més cautelosa a l'hora d'enderrocar les coses. El frenesí de la modernització s'ha calmat una mica. La gent torna a estar en el camí correcte. Estan rehabilitant.

Mentrestant, ha sorgit una pregunta: es pot fer una declaració radical d'aquest tipus sobre l'arquitectura moderna? Puc dir que detesto tota l'arquitectura (o gairebé tota) de la postguerra? No. Perquè llavors, què passa amb l'art modern? Què passa amb els meus propis quadres? Exactament.

Berlín és una ciutat jove. No té un passat medieval majestuós. Oh, aquí i allà pots topar-te amb una església de poble en ruïnes observant, amb descontentament, la ciutat al seu voltant, però no hi ha catedrals gòtiques ni romànic orgullós. Pots veure una gran quantitat d'esglésies construïdes en neo-estils, la majoria d’elles durant el segle passat, però no els hi tindrem en compte. Millor un neo-església que cap església. Una mica de circumspecció no pot fer mal.Així que Berlín pot no ser una ciutat bonica, però és emocionant. El que la fa interessant és la tensió, de vegades insuportable, entre un present aparentment despreocupat i un passat opressiu. Berlín és una ciutat plena de llocs i d’empremtes."

ARMANDO 'From Berlin' (1996)

PENSAMENTS HERMÈTICS (XXXVII)

Manhattan és un portaavions.