8 de novembre de 2010

NOTES BERLINESES (XXXIII)



"Berlín és una ciutat lletja amb restes boniques. Berlín va ser greument mutilada per les bombes, però no va ser destruïda més enllà del reconeixement com Dresden o algunes de les ciutats a la conca del Ruhr. Després de tot, encara era possible dir quins carrers eren quins. A diferència de Dresden, però Erich Kästner ha descrit això en el seu diari.Què vull dir amb restes boniques? Em refereixo als pocs edificis preciosos, erigits fa dècades per la burgesia, que han quedat inalterats en les monòtones ciutats destruïdes per l'arquitectura de la postguerra. Després del maig de 1945, va ser necessària la ràpida construcció de zones residencials, la gent volia un sostre sobre el cap de nou. Aquests barris són amplis erms espirituals, però, Berlín n’està ple. En un escenari més gran, gratacels de formigó van aparèixer per tot arreu. Els arquitectes utòpics ens van assegurar que eren l'últim en plaer estètic i que farien feliç a la humanitat, però jo, per part meva, els trobo depriments.

I, no obstant això, la guerra no és l'autor principal. Després de 1945, la gent va enderrocar alegrament incomptables petites cases i edificis de finals del segle XIX. Aquí la regla també era: el nou és bo, el vell és lleig, fora amb el vell. En els últims anys, la gent s'ha tornat més cautelosa a l'hora d'enderrocar les coses. El frenesí de la modernització s'ha calmat una mica. La gent torna a estar en el camí correcte. Estan rehabilitant.

Mentrestant, ha sorgit una pregunta: es pot fer una declaració radical d'aquest tipus sobre l'arquitectura moderna? Puc dir que detesto tota l'arquitectura (o gairebé tota) de la postguerra? No. Perquè llavors, què passa amb l'art modern? Què passa amb els meus propis quadres? Exactament.

Berlín és una ciutat jove. No té un passat medieval majestuós. Oh, aquí i allà pots topar-te amb una església de poble en ruïnes observant, amb descontentament, la ciutat al seu voltant, però no hi ha catedrals gòtiques ni romànic orgullós. Pots veure una gran quantitat d'esglésies construïdes en neo-estils, la majoria d’elles durant el segle passat, però no els hi tindrem en compte. Millor un neo-església que cap església. Una mica de circumspecció no pot fer mal.Així que Berlín pot no ser una ciutat bonica, però és emocionant. El que la fa interessant és la tensió, de vegades insuportable, entre un present aparentment despreocupat i un passat opressiu. Berlín és una ciutat plena de llocs i d’empremtes."

ARMANDO 'From Berlin' (1996)

2 comentaris:

  1. M'ha vengut una pregunta al cap: per què cap reforma urbanística feta als pobles els ha aconseguit millorar? O per què els pisos als pobles són tan lletjos?

    ResponElimina
  2. Perquè... polítics i especuladors van a l'infern de dos en dos?
    Per experiència pròpia, puc dir que massa sovint som els arquitectes qui paguem els plats trencats de tot plegat.
    És com una llarga història d'amor i d'odi entre arquitectura i política.
    Potser és millor remtre'ns a aquest altre post del blog:
    http://cibernautajoan.blogspot.com/2010/02/larbre-le-maire-et-la-mediatheque.html

    ResponElimina