"El tramvia de cavalls ha desaparegut, i també ho farà el tròlei, i algun excèntric escriptor berlinès del segle XXI, amb el desig de retratar el nostre temps, anirà a un museu d'història de la tecnologia i trobarà un tramvia amb cent anys d'edat, groc, tosc, amb seients corbats a l'antiga, i en un museu de vestits antics traurà de l'oblit un uniforme de conductor negre de botons brillants. Després anirà a casa i recopilarà una descripció dels carrers de Berlín en dies passats. Cada cosa, cada petitesa, serà valuosa i significativa: la bossa de mà del conductor, l'anunci sobre la finestra, aquell peculiar moviment de sacseig que els nostres besnéts potser imaginaran - tot serà ennoblit i justificat pel seu envelliment.
Penso que aquí rau el sentit de la creació literària - representar com els objectes ordinaris es reflecteixen en els gentils miralls dels temps futurs; trobar en els objectes que ens envolten la tendresa fragant que només la posteritat discernirà i apreciarà en temps llunyans quan qualsevol petitesa de la nostra ordinària vida quotidiana esdevindrà exquisida i festiva en si mateixa - temps en què un home que podria vestir-se amb la jaqueta més ordinària d'avui es disfressarà per un elegant ball de màscares."
Una reflexió interessant. Desconeixia aquesta obra de Nabokov.
ResponEliminaD'aquesta capacitat de retratar el quotidià amb una nova aura que ha de fer que el lector ho admiri jo en dic èpica, però el que importa és la idea: un dels conceptes més vells de la literatura i que no sembla tenir possibilitats d'acabar en un museu per a les generacions futures.