U, NINGÚ I CENT MIL

Fragments de 'Uno, nessuno e centomila' de Luigi Pirandello:

"La soledat no està mai amb vosaltres; està sempre sense vosaltres, i només és possible amb un entorn estrany."

"No hi ha soledat veritable més que en un lloc que viu per a si mateix i que per vosaltres no té ni trets ni veu, i on per tant l'estrany sou vosaltres."

"Jo no podia veure'm viure."

"És que reconeixeu que fa un minut éreu un altre? Doncs sí, doncs sí, estimats amics, penseu bé: fa un minut, abans que us passés aquest cas, éreu un altre, i no només això, sinó que éreu uns altres cent, uns altres cent mil."

"Ah, creieu vosaltres que es construeixen només les cases? Jo em construeixo contínuament i us construeixo, i vosaltres feu el mateix. I la construcció dura mentre no s'esquerda el material dels nostres sentiments i mentre dura el ciment de la nostra voluntat."

"En abstracte no s'és. Cal que l'ésser quedi atrapat en una forma, i durant algun temps limitar-se a ella, així o aixà. I totes les coses, mentre duren, porten amb si la pena de la seva forma, la pena de ser així i no poder ser d'una altra manera."

"I el mateix passa amb les formes, els actes."

"Quan s'ha fet alguna cosa, fet està, ja no canvia."

"Els actes, com les formes, determinen la meva realitat."

"Cap realitat ha estat donada ni existeix, sinó que, si volem ser, ens l'hem construir nosaltres mateixos, mai serà una per tots, una per sempre, sinó que serà constant i infinitament immutable. Si per una banda ens sosté la nostra capacitat de fer-nos il·lusions que la realitat d'avui és l'única veritable, per una altra ens precipita a un buit sense fons, perquè la realitat d'avui està destinada a revelar-se demà mateix. I la vida no conclou. No pot concloure. Ja que si demà conclogués, s’acabaria."

"Quan un viu, viu i no es veu. Coneixe's és morir."

"Cap nom. Cap record avui del nom d'ahir, del nom d'avui, demà. Si el nom és la cosa, si un nom és en nosaltres el concepte de tota cosa fora de nosaltres, i sense nom es manca del concepte, i la cosa està en nosaltres cega, no diferenciada i no definida."

"Un nom no és res més que això, una inscripció funerària. Adequada per als morts. Per a qui ha conclòs. Però la vida no conclou. I no sap de noms."