"CHEAP MAGIC INSIDE"

"Cheap Magic Inside" és una mena de dérive musical a través de les cançons, que formen part, del disc "The Flying Club Cup" d'aquesta, singular i paradoxal, banda anomenada Beirut, liderada pel nou mexicà Zach Condon.

Filmada entre el 8 i el 12 de setembre de 2007, amb el sempre genial flow visual de Vincent Moon, per diversos llocs i racons, tant exteriors com interiors, d'un Brooklyn molt quotidià i domèstic.

Definitivament, un disque à emporter.

NOTES BERLINESES (XXXV)

"Tinc records llunyans de Berlín com a camp de batalla: en primer pla de la meva ment un camp de ruïnes, una capital devastada pel foc aeri d'una estratègia planificada per atacar la població civil, per desmoralitzar les societats."

"Com a principal objectiu de les forces aèries aliades, la capital de l'estat enemic havia de ser aniquilada. Després de Londres i abans de Tòquio, Berlín havia de ser transformada en un desert d'uns vuitanta milions de metres cúbics de runa, una TABULA RASA."

"Situada en una cruïlla de línies de ferrocarrils i de canals en la gran plana del nord d'Alemanya, el 1926 Berlín ja s'havia convertit en la plataforma aèria d'Europa. Una de les ciutats més extenses del món també va arribar a tenir els cels més oberts.

El 1939, la construcció de l'aeroport de Tempelhof va augmentar encara més la seva ambició aeronàutica, com si el mite futurista de la 'nació voladora' reunís Ari amb aeri - no sols 'la terra' amb 'la sang' sinó també amb 'l'aire', el camp de la dominació atmosfèrica."

"De fet, la victòria dels aliats occidentals no es va aconseguir el 1945, sinó el 1948, amb el Pont aeri de Berlín, que es va perllongar fins el 1949 - un esdeveniment aero-estratègic sense precedents en resposta al bloqueig terrestre de la capital alemanya per part de les forces soviètiques.

La divisió de l'Alemanya ocupada i l'erecció del Mur de Berlín el 1961 van ser per tant manifestacions d'un esdeveniment històric la importància del qual s'ha subestimat: l'arribada dels cels com un factor vital a la història de la nació durant el segle XX."

"Per tant, en el desert de la TABULA RASA, en els camps de ruïnes envoltades per forces hostils, Berlín, la capital restaurada d'una Alemanya reunificada, s'ha convertit en una obra, probablement la més gran del món, només igualada per Shanghai."

"Després de les bombes, els trets d'artilleria i els 'òrgans de Stalin', els cels no poden esperar més. Una vegada més, hi ha la necessitat de destruir, d'aniquilar no només el que és realment lleig, sinó qualsevol cosa que espatlli la perspectiva d'una globalització més gloriosa."

"D'acord amb aquestes façanes reconstituïdes, aquests monuments històrics 'recompostos' al centre de la Potsdamer Platz, l'absència de l'autenticitat arquitectònica que trobem en una altra banda posa de manifest la incertesa del moment present."

"La naturalesa no és un temple, sinó una obra, exigeixen els partidaris del materialisme històric de memòria sinistra ... Quan un veu l'estat en què han deixat aquesta 'obra', des del Bàltic fins al Mar d'Aral, un només pot esperar que aquesta extensa obra que és Berlín no repetirà els errors de l'urbanisme del segle passat."

PAUL VIRILIO 'Open Skies over Berlin' (2000)

U, NINGÚ I CENT MIL

Fragments de 'Uno, nessuno e centomila' de Luigi Pirandello:

"La soledat no està mai amb vosaltres; està sempre sense vosaltres, i només és possible amb un entorn estrany."

"No hi ha soledat veritable més que en un lloc que viu per a si mateix i que per vosaltres no té ni trets ni veu, i on per tant l'estrany sou vosaltres."

"Jo no podia veure'm viure."

"És que reconeixeu que fa un minut éreu un altre? Doncs sí, doncs sí, estimats amics, penseu bé: fa un minut, abans que us passés aquest cas, éreu un altre, i no només això, sinó que éreu uns altres cent, uns altres cent mil."

"Ah, creieu vosaltres que es construeixen només les cases? Jo em construeixo contínuament i us construeixo, i vosaltres feu el mateix. I la construcció dura mentre no s'esquerda el material dels nostres sentiments i mentre dura el ciment de la nostra voluntat."

"En abstracte no s'és. Cal que l'ésser quedi atrapat en una forma, i durant algun temps limitar-se a ella, així o aixà. I totes les coses, mentre duren, porten amb si la pena de la seva forma, la pena de ser així i no poder ser d'una altra manera."

"I el mateix passa amb les formes, els actes."

"Quan s'ha fet alguna cosa, fet està, ja no canvia."

"Els actes, com les formes, determinen la meva realitat."

"Cap realitat ha estat donada ni existeix, sinó que, si volem ser, ens l'hem construir nosaltres mateixos, mai serà una per tots, una per sempre, sinó que serà constant i infinitament immutable. Si per una banda ens sosté la nostra capacitat de fer-nos il·lusions que la realitat d'avui és l'única veritable, per una altra ens precipita a un buit sense fons, perquè la realitat d'avui està destinada a revelar-se demà mateix. I la vida no conclou. No pot concloure. Ja que si demà conclogués, s’acabaria."

"Quan un viu, viu i no es veu. Coneixe's és morir."

"Cap nom. Cap record avui del nom d'ahir, del nom d'avui, demà. Si el nom és la cosa, si un nom és en nosaltres el concepte de tota cosa fora de nosaltres, i sense nom es manca del concepte, i la cosa està en nosaltres cega, no diferenciada i no definida."

"Un nom no és res més que això, una inscripció funerària. Adequada per als morts. Per a qui ha conclòs. Però la vida no conclou. I no sap de noms."